Els comunistes pregunten al Govern espanyol per Ariadna Jové, la jove proterrorista pendent de judici a Israel

El diputat comunista d'ICV-EU al Congrés, Joan Herrera, ha entrat avui una bateria de preguntes al Congrés de Diputats demanant al Govern espanyol que doni compte de les gestions que està duent a terme per garantir la seguretat dels pro-terroristes ( ell els anomenta activistes, cooperants i professionals residents a Palestina) després de que es detingués a la col•laboradora de “Rebelión” i i membre del criminal "Movimiento Internacional de Solidaridad" (ISM) -una organització que malgrat el que diuen els mitjans espanyols i catalans no és una ONG, sino una formació política- Ariadna Jové, avui en llibertat sóta fiança i pendent de judici.

En un comunicat, la formació comunista i ecosocialista celebra l'alliberament de la jove Jové, però cínicament omet que està imputada pendent de judici i amb imposibilitat de sortir d’Israel, i alhora de manera cínica condemna el que anomena la "impunitat" amb què actua l'Exèrcit d'Israel en els territoris palestins i "la violació repetida" dels drets humans i de les convencions internacionals. La parauleria de sempreper donar cobertura al terrorisme islàmico-palestí.

I és que la cínica cobertura del terrorisme islàmico-palestí per part dels comunistes i ecosocialistes espanyols és una part de la seva ideologia i del seu cada vegada més migrat electorat. Una cobertura que hauria de ser penada arreu d'Europa.

Cínic cartell d'Iniciativa per Catalunya parlant de "genocidi" a Gaza

Ariadna Jové fa apologia del terrorisme

Els seus textos que ja vam difondre a la web judeofòbica Rebelión inciten al terrorisme contra Israel, així ho diu avui el blog Entre dos tierras . És evident que això es farà servir com a prova a Israel més enllà de que els mitjans espanyols i catalans semblen ignorar que malgrat estar en llibertat, la seva llibertat és provisional sota fiança i que té prohibit abandonar Israel i entrar a territoris palestins.

Llegim a la premsa aquests dies, avui El Periódico de Catalunya, com sempre valedors dels qui defensen el terrorisme-islàmico-palestí a Catalunya- reprodueix unes declaracions de la jove que diu que quan la van detenir la van apuintar amb fusells. Què esperava? Estava en una casa on se sospitava que hi havia terroristes. Aquesta mena de "xupi-guais" què es pensen que és una zona de guerra amb terrorisme? Pensa aquesta noia que pot organitzar manifestacions en zones de guerra?. Són els mateixos que a Catalunya pensen que poden llançar pedres a la policia. Si llegiu l'entrevista veureu que queda clar que Israel és una democràcia on els drets individuals d'aquesta estrangera pressumpta col·laboradora amb el terrorisme islàmic-palestí té els drets garantits ( us sembla que a Espanya estaria en llibertat provisional fins el judici?). Es queixa de que la van enmanillar... és el mínim. De veritat, és que aquesta gent no sé que es creu ni si té consciència de les conseqüències dels seus actes.

D'aquí pocs dies hi haurà el judici a Israel i esperem una sentència exemplar. A Catalunya, i en concret a Tarragona, demà hi hauran manifestacions com l'organitzada i difosa per Kaosenlared per a les 7 de la tarda a la Plaça de la Font. Allà hi seran els de sempre, els dels mocadors de fer farcells al coll, nazis, antisemites i els de la poca estima al sabó; però, a Catalunya quelcom ha canviat, cada vegada aquesta gent perd força i credibilitat. Els escrits a la pàgina d'aiguabarreig nazi,comunista, islamista i antisemita Rebelión amb contingut pro-terrorista de l'Ardiadna Jové ho demostren, els molts blogs que arreu surgeixen per denunciar aquestes situacions, associacions com l'ACAI, accions decidides i valentes com les de l'amic Ruben Novoa i tants d'altres capgiren una situació que fins fa poc semblava irreversible: que Israel perdés la batalla meddiàtica. Ara solament queda que la imbecilitat da'alguns periodistes i mitjans venci els prejudicis de tants anys.

Avui, elements com Saül Gordillo i l'exdiputat d'ERC Joan Puig han vist com calumniar no és de franc i ja s'han guanyat una querella, quelcom ha canviat. Deia el meu pare Z'L que hi ha gent que els agrada anar escalfats com els ruquets; una veritable llàstima.

Ni Catalunya està governada per nazis, ni el castellà hi està perseguit

Llegim a e-noticies que el diari danès Politiken ha denunciat "opressió lingüística de l'espanyol" i "censura" a Catalunya. El títol d’e-noticies és certament impactant “Un diari danès barreja nazisme i "opressió de l'espanyol" “. La resposta del Col·lectiu Emma és encertada i correcte, però massa polida. Ja n’hi ha prou! Catalunya està governada per gent molt barroera, però no són nazis i molt menys la política lingüística de Catalunya oprimeix, discrimina o el que vulgueu, l’espanyol o el castellà. Aquesta lleugeresa amb la que es fa servir la paraula nazi és realment repugnant i rebaixa la maldat del que representa aquesta gentota, és una pura i clara banalització. Fa pocs dies vèiem idiotes a catalunya usant el Maguen David per a mostrar una suposada discriminació del castellà en un exercici nauseabund de ximpleria col·lectiva dels qui voldi8ren veure desaparèixer el català de Catalunya. Avui ja no tenen fusells com el Conde Duque de Olivares, Felip V, Primo de Rivera , Franco..., però tenen lleis i mitjans de comunicació per a fer la seva feina. Per altra banda cal dir que avui ben clar i fort el que és estrany és poder viure en català a Catalunya, que solament aquells qui el tenen com a idioma matern o volen fer l’esforç per aprendre’l se’l fan seu i en fan una militància. El català, avui -35 anys després de la mort de Franco- no és necessari per viure a Catalunya. El suposat bilingüisme reclamat per aquesta caterba de passarells solament és efectiu pel col·lectiu que té el català com a llengua pròpia o com a referència reivindicativa, els castellanoparlanats ignoren el català. Fins hi tot en l’educació el català està en franc desavantatge; ja no diguem al cinema amb uns energúmens fent vaga per a que no es doblin ni es subtitulin les pel·lícules al català. A tots els mitjans de comunicació hi ha una presència aclaparadora del castellà i una presència residual del català. És evident que la campanya de determinats medis espanyols que s’escuden a l’exterior d’Espanya dient que ara a Catalunya es fa la mateixa política que feia Franco amb el català menteixen però saben fer bé la seva jugada, són filo-franquistes acusant de franquistes a les seves víctimes... m’ha fet recordar els qui avui ens acusen de als jueus de fer com els nazis . TOTAL, QUIN FÀSTIC!