Rubén Kaplan per Guys International News
Traducció de cat-israel
Dimarts 19 gener 2010 - 15:37
El terratrèmol de 7.3 graus en l'escala de Richter que va devastar a Haití el 12 de gener, el més fort registrat a la zona del Carib des de 1770 i que ha provocat, fins ara, un nombre indeterminat i exacte de morts, (encara que alguns estimen que aquests són més de 200.000) centenars de milers de ferits i gent sense llar, aliments, aigua i sanitat, ha provocat la fraternal i solidària ajuda de molts països, en contrast amb la mesquina indiferència d'altres.
La República de Haiti o Haití, amb nou milions d'habitants, un dels territoris amb més densitat de població del planeta, amb la renda per càpita més baixa de tot l'hemisferi occidental, és un dels països més pobres del món. Ocupa la posició 150 de 177 països en l'Índex de Desenvolupament Humà de l'ONU, pel fet que el 70% de la seva població viu en l'extrema indigència. Lamentablement, tot just ara, com a conseqüència del violent sisme que va assolar, ocupa un espai en els mitjans internacionals i crida l'atenció del món.
Per obtenir ajuda internacional, l'atribolat govern d'Haití, el president René Préval i el primer ministre Jean-Max Bellerive, en virtut que el sisme va destruir el palau presidencial i va tallar les comunicacions i l'energia, estan vivint i treballant en el quarter general de la policia judicial, va lliurar als Estats Units el control del seu principal aeroport per ordenar els vols d'ajuda de tot el món i distribuir els subministraments a la castigada nació caribenya. El trànsit aeri, complicat pels greus danys que va patir la torre de l'aeroport, ara serà controlat per l'Exèrcit dels Estats Units amb el suport d'un portaavions nuclear. La secretària d'Estat nord-americana, Hillary Clinton, quan es dirigia a Porto Príncep per reunir-se i oferir ajuda humanitària al president haitià, René Préval, va declarar: "També volem transmetre de manera molt directa i personal al poble d'Haití el nostre suport incondicional a llarg termini, solidaritat i empatia ". D'acord, el president dels Estats Units, Barack Obama, que va dir a la Casa Blanca que "l'escala de la devastació és extraordinària i les pèrdues són punyents", va oferir un paquet d'ajuda inicial que inclou 100 milions de dòlars, l'enviament de vaixells, helicòpters, avions de transport i 2.000 infants de marina i va prometre que el seu país farà el que sigui necessari per salvar vides i aixecar novament la república d’Haití.
Independentment de les ideologies i les polítiques que desenvolupa, és indubtable que els EUA, considerat per l'esquerra "progressista" mundial, un dels monstres de la terra, és qui més aporta en ajuda humanitària i econòmica a l'ONU i als països que pateixen alguna catàstrofe. Un dels nous capdavanters del corrent ideològica recent esmentada, Hugo Chávez, el xarlatà president de Veneçuela que va enviar un contingent de metges, bombers i treballadors de rescat, i durant el seu programa dominical de ràdio i televisió, va anunciar que el seu Govern donarà a Haití "tot el combustible" que requereixi l'illa, va criticar els esforços humanitaris i l'ajuda nord-americana, dient que el govern d'Obama ha enviat massa soldats a la nació caribenya, cosa que ha complicat la tasca de salvar vides i ajudar els supervivents. Chávez, va concloure els seus comentaris amb una altra filípica: "Sembla que els gringos estan ocupant a Haití militarment". "Obama, envia medicaments, metges i aigua. No més soldats ". El president bolivarià, imitació grotesca de Fidel Castro, no va fer cap menció en la seva crítica, als inexistents o exigus aportacions dels seus aliats, els rics països islàmics, que van brillar per la seva absència, i ni figuren a la següent nòmina que va difondre l'agència de notícies AP dels països que han promès la seva ajuda a les víctimes del terratrèmol d'Haití: Estats Units, Canadà, el Banc Mundial, Gran Bretanya, Austràlia, Noruega, Japó, Itàlia, la Comissió Europea, els Països Baixos , la Conferència Episcopal Italiana, Dinamarca, Finlàndia, Corea del Sud, l'empresa de Telecomunicacions Digicel d'Irlanda, Espanya, Alemanya, l’Índia, Xina, Suècia, Veneçuela, Mèxic, França, Islàndia, Portugal, Taiwan, Israel i Suïssa. La totalitat dels països sud-americans van enviar subministraments i estris per pal•liar la dramàtica situació dels haitians. El president brasiler, Lula Da Silva, va demanar a la comunitat internacional que transformi la sensibilitat en diners per ajudar a Haití. "Hi ha països que poden donar més i no ho fan "es va queixar el mandatari, sense anomenar-los.
En una referència implícita al seu visitant, el president de l'Iran, Mahmmoud Ahmadinejad. La República Islàmica de l'Iran ha donat alguna cosa, encara que menys que les botigues Walmart. Aràbia Saudita, un dels països més rics del món, ha enviat un simple missatge de condol al president d'Haití, René Préval. Un milió de dòlars van ser promesos des de Kuwait i Marroc i els Emirats Àrabs Units diuen que "en breu" enviaran un avió amb ajuda humanitària. Qatar, propietària de les terceres majors reserves de gas i el segon més alt PIB per càpita en el món, ha enviat simplement 50 tones d'ajuda als centenars de milers d'haitians sense llar i ferits.
L'altre país que, per ser amic i aliat dels EUA, és objecte sistemàticament de crítica i condemna per part de l'esquerra i de molts mitjans de comunicació internacionals, és l'Estat d'Israel, una de les nacions més solidàries del món , que an consonància amb l'adagi talmúdic que diu que "Qui salva una vida, és com si salvés el món sencer", quan es produeix una catàstrofe en qualsevol lloc del món, inundacions, fam i altres desastres naturals, s’apressa a estendre la seva mà per oferir ajuda i assistència, imbuïda d'esperit humanitari, sense importar que sigui apreciada o reconeguda. A través del MASHAV, Centre de Cooperació Internacional del Ministeri de Relacions exteriors d'Israel, que és l'organisme responsable del programa oficial d'assistència humanitària com a resposta a les situacions de crisi, la missió israeliana a Haití, va enviar 220 treballadors especialitzats en rescat, desenes de camions carregats de material mèdic i logístic i va obrir amb celeritat un hospital de campanya, l'únic en funcionament, que pot tractar a més de 500 pacients per dia, amb 40 metges, 25 infermeres, personal sanitari, una farmàcia, una sala infantil, una sala de radiologia, una unitat de cures intensives, una sala d'urgències, dos quiròfans, un departament de cirurgia, un departament intern i una sala de maternitat. Precisament aquesta última, va ser escenari d'una commovedora història. Una partera haitiana, assistida pel ginecòleg israelià, Doctor Shrir Dor, un tinent coronel de les IDF com es coneix per la seva sigla en anglès, va donar a llum un saludable nadó al qual va posar el nom d'Israel, en agraïment i homenatge al país i la seva gent, que van possibilitar que, en un improvisat hospital, en terrenys d'un camp de futbol, i enmig de la tragèdia causada pel terratrèmol que va causar desenes de milers de morts, una mare pogués ser feliç pel naixement del seu fill.
NOTA: Habitualment no solem reproduir articles ni les seves traduccions ; però el del bon amic Ruben Kaplan entenem que és important per a entendre la situació d'Haití i el que ha generat a l'esfera mundial.
.jpg)
Escrits
