Hem de commemorar la Shoà?

Avui solament quatre sonats s’atreveixen a negar totalment la Shoà. Són perillosos, sí. Ho són especialment si tenen un país darrere com l’Iran i les seves pretensions nuclears. Ara bé, hi ha una forma molt “exquisida”, sovint usada des de l’animadversió a Israel que relativitza els esdeveniments, que els minimitza davant les xifres de morts, que pretén minoritzar-la en la perspectiva històrica. Ni han que fins hi tot posen en entredit que la Shoà s’hagi d’explicar o commemorar a Catalunya i Espanya , ja que diuen que aquests països no hi van tenir res a veure. Tot això resumit és el que publica avui José Carlos García Fajardo a “La Tribuna de Albacete”. Res més lluny de la realitat i cal tenir en compte que articles com aquest i d’altres que trobareu suposen simplement un aspecte de la propaganda que pretén acabar amb Israel i que suposa una variant de la judeofòbia clàssica. La mostra... simplement llegiu els títols dels articles dedicats als jueus i a Israel per part del personatge abans indicat a la seva web .
Hi ha solament un argument pel qual la Shoà no pot ser minoritzada. La seva singularitat és que és el primer i únic intent d’extermini sistemàtic d’un poble en es seves dones, nens i homes fet de manera industrial i planificada. Ven ser més de 6 milions, però més enllà de les xifres el que diferència la mort d’un jueu de les altres morts als camps és que: La resta de presoners anaven als camps a treballar i hi morien, els jueus anaven als camps a ser exterminats sí o sí. Un homosexual anava als camps com a presó, es podia retractat, els republicans espanyols hi van anar per motius polítics, els resistents per ser-ho... Un nen jueu anava al camp per ser simplement jueu, i d’això no es podia retractar , ni deixar-ho de ser, no era una opció, no era una ideologia, si ell anava a morir el seu germà també per ser jueu... I totes les morts són igualment execrables, però el germà d'un homosexual no anava als camps, el germà d'un republicà català no anava els camps per ser germà, el germà d'un comunista no anava als camps... És prou diferent, no us sembla? Recordar això ajudarà a que mai ningú intenti tornar a fer el mateix, evidentment a nosaltres, però tampoc a cap altre poble.
Per altra banda el dret d’Israel a existir ve determinat per la voluntat de ser, no per la Shoà. Una resolució de l’ONU li atorga un Estat i, malauradament, cinc guerres d’extermini ( per “llançar als jueus al mar”) llançades pels àrabs i musulmans; que lluny d’acceptar un nou Estat àrab com deia també l’ONU, s’afanyaven a intentar aniquilar Israel. Recordem que els àrabs i
musulmans en general segueixen qüestionant la resolució de l'ONU que permet la creació d'Israel i neguen la mateixa resolució en relació a la creació d'un Estat àrab. Avui els terrorisme islamista, amb la complicitat internacional, que dia sí i altre també reqüestiona Israel i el seu dret legítim a defensar-se. N'hi han que menteixen i en neguen fins hi tot la viabilitat econòmica en un acte dlirant d'estupidesa, que no saben llegir els informes econòmics? En aquest sentit trobem l’informe Goldstone de l’ONU i altres bajanades que són usades pel totalitarisme islamista amb la connivència de les democràcies. Estem veient com el totalitarisme usa els mecanismes de la democràcia per a destruir-la. Ara ens cal anar més enllà i dir que Israel ha de reclamar compensacions pels danys de les cinc guerres llançades contra el seu Estat i que els àrabs i musulmans van perdre, compensacions pel terrorisme i reclamacions a la comunitat internacional per la passivitat front a la violència contra israel i el Poble Jueu.
Per tot això serveix recordar la Shoà, per tot això serveix la memòria, encara que hi hagi que vulguin relativitzar amb la mateixa mala fe que els seus avant-passats engegaven els progroms a les seves terres. Si hi ha cretins que volen tornar-ho a oblidar, que prefereixen els jueus vençuts com al llarg de 2000 anys, que prefereixen el totalitarisme a la llibertat i la democràcia, que recordin que avui al Món ja res no és igual, ara Israel existeix.
Hi ha solament un argument pel qual la Shoà no pot ser minoritzada. La seva singularitat és que és el primer i únic intent d’extermini sistemàtic d’un poble en es seves dones, nens i homes fet de manera industrial i planificada. Ven ser més de 6 milions, però més enllà de les xifres el que diferència la mort d’un jueu de les altres morts als camps és que: La resta de presoners anaven als camps a treballar i hi morien, els jueus anaven als camps a ser exterminats sí o sí. Un homosexual anava als camps com a presó, es podia retractat, els republicans espanyols hi van anar per motius polítics, els resistents per ser-ho... Un nen jueu anava al camp per ser simplement jueu, i d’això no es podia retractar , ni deixar-ho de ser, no era una opció, no era una ideologia, si ell anava a morir el seu germà també per ser jueu... I totes les morts són igualment execrables, però el germà d'un homosexual no anava als camps, el germà d'un republicà català no anava els camps per ser germà, el germà d'un comunista no anava als camps... És prou diferent, no us sembla? Recordar això ajudarà a que mai ningú intenti tornar a fer el mateix, evidentment a nosaltres, però tampoc a cap altre poble.
Per altra banda el dret d’Israel a existir ve determinat per la voluntat de ser, no per la Shoà. Una resolució de l’ONU li atorga un Estat i, malauradament, cinc guerres d’extermini ( per “llançar als jueus al mar”) llançades pels àrabs i musulmans; que lluny d’acceptar un nou Estat àrab com deia també l’ONU, s’afanyaven a intentar aniquilar Israel. Recordem que els àrabs i
musulmans en general segueixen qüestionant la resolució de l'ONU que permet la creació d'Israel i neguen la mateixa resolució en relació a la creació d'un Estat àrab. Avui els terrorisme islamista, amb la complicitat internacional, que dia sí i altre també reqüestiona Israel i el seu dret legítim a defensar-se. N'hi han que menteixen i en neguen fins hi tot la viabilitat econòmica en un acte dlirant d'estupidesa, que no saben llegir els informes econòmics? En aquest sentit trobem l’informe Goldstone de l’ONU i altres bajanades que són usades pel totalitarisme islamista amb la connivència de les democràcies. Estem veient com el totalitarisme usa els mecanismes de la democràcia per a destruir-la. Ara ens cal anar més enllà i dir que Israel ha de reclamar compensacions pels danys de les cinc guerres llançades contra el seu Estat i que els àrabs i musulmans van perdre, compensacions pel terrorisme i reclamacions a la comunitat internacional per la passivitat front a la violència contra israel i el Poble Jueu.Per tot això serveix recordar la Shoà, per tot això serveix la memòria, encara que hi hagi que vulguin relativitzar amb la mateixa mala fe que els seus avant-passats engegaven els progroms a les seves terres. Si hi ha cretins que volen tornar-ho a oblidar, que prefereixen els jueus vençuts com al llarg de 2000 anys, que prefereixen el totalitarisme a la llibertat i la democràcia, que recordin que avui al Món ja res no és igual, ara Israel existeix.



5 comentaris:
Em repugna aquesta manera de "repartir lliçons" embolicat en un to de suposada "superioritat ètica", "una possessió de veritat", que destil.len alguns comentaristes.
Això en un moment en que, com diu el post precedent, són més clares i evidents les amenaces iranianes.
Per descomptat que s'ha de commemorar el dia de l'Holocaust, que per cert, no l'ha creat l'estat d'Israel, sino les Nacions Unides, amb les que molts articulistes s'omplen la boca per dir que Israel no compleix les seves resolucions.
No ha tingut res a veure Espanya? Home, que jo sàpiga, Franco era aliat de Hitler, això com a mínim (de passada recordo que varen abandonar els republicans espanyols en camps nazis a la seva sort). S'ha d'assumir el passat, igual que l'han d'assumir els alemanys, malgrat que la immensa majoria dels actuals, no havien ni nascut.
Com ell mateix diu: el l'Holocaust no solament hi van haver alemanys, en els territoris ocupats, molts hi van col.laborar, amb la notable excepció, per exemple, del poble danès, que va amagar i ajudar a fugir els seusu jueus en barques cap a Suècia.
Llegiu l'enviament de grups d'extermini a les zones ocupades de l'URSS, on varen regirar fins a l'últim racó del darrer llogaret per exterminar jueus, als que obligaven a cavar fosses abans de matar-los, persones cremades vives...(llegiu Raul Hilberg)
Us estranya que els jueus desconfiin d'Europa?
Bé, la comparació amb els palestins, no cal dir és absurda i ja no em vull extendre més, no acabaria mai.
http://www.garciafajardo.org/curriculum/index.htm
Estic d'acord amb el post. Però, molt sovint, em sembla que les commemoracions del 27 de gener són una excusa que va molt bé per netejar les consciències de molta gent. Molts commemoren què va passar (encara que la majoria no sàpiga què va passar)i la resta de l'any ens dediquem a altres coses. Hi ha el dia del pare, el de la mare, el de la dona treballadora i el de la Xoà. I tots contents.
Israel existeix i exestira sempre.
Malgrat les amanaces islamistes.
jo conec uns quants bojos, a barcelona, que neguen la shoa. els que estan a iran son perillosos... d: aquella manera... els perillosos de veritat son els que hi ha a casa.
Publica un comentari