La Vanguardia: Quan informar no és el que compta
La Vanguardia és un d’aquests diaris que va perdent el nord amb el pas del temps. Ningú deu repassar els continguts i el seu director José Antich no és més que una figureta del grup Godó que imprimeix una línia editorial erràtica al diari. Què és avui La Vanguàrdia? Què la separa dels altres diaris de signa “groguista i de vocació anti-israeliana”? Poca cosa. Mireu aquesta suposada crònica de la trobada dels governs d’Israel i Alemanya a Berlin... preneu-vos la paciència de llegir-la i comptar les vegades que l’autor de l’article escriu “masacre”, en el contex que ho diu i amb quines proves ho escriu. Deduïu l’ànim i el que es persegueix amb l’article i convindreu amb nosaltres sobre la simplesa del grup Godó i que La Vanguàrdia serveix solament per fer passeres quan s’ha fregat el terra,i ara amb les versions digitals , ni tan sols això.
http://www.lavanguardia.es/internacional/noticias/20100119/53873715664/merkel-confirma-el-cheque-en-blanco-aleman-a-israel.html
.jpg)
Escrits
3 comentaris:
Em sembla un article indigne d'un diari seriós.
Realment quan he llegit l'article m'he indignat per dos motius.
El primer i més important per les mentides i la parcialitat tan escandaloses.
El segon pq aquesta parcialitat l'executa de forma tan increïblement evident que és insultant. Tracta al lector d'imbècil.
Que a la propaganda la vulguin vestir de periodisme fa pudor...
aquests venedors de paper sempre han sigut un granma camaleònic (com la classe a la que representa. pactisme vs. veritat). L'únic mèrit que té es que, de vegades, ha tingut bons columnistes o algun corresponsal potable. periodisme seriós? "lou grant" i poc més. fata morgana
Benvolgut Moreh:
Independentment de les tergiversacions del article, una de les coses que més m´ha cridat l´atenció és la foto. És a dir, que hi pinta la foto d´una manifestació amb un àrab palestí en primer plà i els antidisturbis en segon plà si l´article parla d´una trobada entre dos primers ministres, Angela Merkel i Bibi Netanyahu. La finalitat és clara: de manera subliminal, amb una foto que no hi toca ni amb cola, es pretèn donar la idea al lector que el govern israelià és sempre el dolent de la pel.licula. Aquest periodisme no pot ser més panfletari...
Publica un comentari