Jaume Reixach, la cretina i letal "simpatia pels jueus"
Jaume Reixach és la mostra clara del fracàs del periodisme a Catalunya, passat per tota mena de mitjans, solament és recordat pels libels que llançà durant anys i panys al qui va ser President Pujol -com diu el seu perfil a l'entrevista que podeu enllaçar pitjant al damunt del seu nom) i els seus estirabots cap a Israel i els jueus. Va ser un arma recurrent dels socialistes i comunistes catalans fins que va caure en aquesta mena de cul de sac que és “El Triangle Diari”. El “pikho-progressisme” anti-america i israelofòbic a Catalunya és l’estereotip d’aquest personatge.
Segons aquest esperpèntic personatge (llegiu el seu article) el dia 26 a l'acte de record de la Shoà al Parlament tothom mentia: a Catalunya no hi ha antisemitisme, els negacionistes de la Shoà no existeixen i tot és una revenja d’Israel i els jueus per la crítica a “l’holocaust palestí”. Tot és obra del “lobby sionista” instal•lat a Catalunya, és per la seva culpa que s'han amenaçat i atacat sinagogues, que s'han pegat jueus, que els estudis i enquestes diuen que un de cada dos adolescents no voldria seure al costat d'un jueu, malgrat que per pura demografia(som molts pocs)és molt difícil que ni tansols en coneguin mai cap. Tot és una mentida orquestrada pels jueus i portada al Parlament per un rabí i l’ambaixador d’Israel. Això sí, ens acaba dient com qualsevol antisemita que “Tinc tota la simpatia i respecte pels jueus” ... malgrat que ens deixa clar que millor que no visquin a Israel, justifica amb els seus comentaris el terrorisme islàmico-palestí que solament volen alliberar-se dels jueus, com l'Iran... i sobretot és ell el qui barreja els termes de la Shoà i l’existència d’Israel. Aquest és el cretinisme del periodisme que s’ensenya en aquest país des de la pretesa esquerra.
Una esquerra socialista i comunista catalana que s’acosta amb el seu discurs tangencialment als nazis o s'endinsa introspectivament en les seves arrels stalinistes.
Aquesta mentida repetida pels nazis és seva: "L’Estat jueu no és econòmicament via- ble i viu, fonamentalment, gràcies als quantiosos ajuts que ha anat rebent dels Estats Units i del tracte preferent que té de la Unió Europea. Des de la seva creació, l’any 1948, Israel ha estat i és un «portaavions nord-americà» incrustat en territori musulmà que no ha dubtat a imposar una dictadura militar als palestins i als seus veïns."
Un cretí que menteix sobre la hist`roria d'Israel i que ens ve a dir que no hi ha antisemitisme quan ell n'és l'expressió més clara a dia d'avui. Afirma que el que hi ha és simplement la defensa del poble palestí, i que si s’ataquen jueus és per culpa d’Israel i la seva política; perquè són agents "d'Amèrica", que Israel no és viable. Llavors el dia que no existeixi Israel ja no ens odiaran als jueus? I una merda -amb perdó-, no ens odiaran perquè com diu L'Iran, si poden, no en quedarem cap. Es pot ser més fill de mala mare i quedar-se més ample?
Segons aquest esperpèntic personatge (llegiu el seu article) el dia 26 a l'acte de record de la Shoà al Parlament tothom mentia: a Catalunya no hi ha antisemitisme, els negacionistes de la Shoà no existeixen i tot és una revenja d’Israel i els jueus per la crítica a “l’holocaust palestí”. Tot és obra del “lobby sionista” instal•lat a Catalunya, és per la seva culpa que s'han amenaçat i atacat sinagogues, que s'han pegat jueus, que els estudis i enquestes diuen que un de cada dos adolescents no voldria seure al costat d'un jueu, malgrat que per pura demografia(som molts pocs)és molt difícil que ni tansols en coneguin mai cap. Tot és una mentida orquestrada pels jueus i portada al Parlament per un rabí i l’ambaixador d’Israel. Això sí, ens acaba dient com qualsevol antisemita que “Tinc tota la simpatia i respecte pels jueus” ... malgrat que ens deixa clar que millor que no visquin a Israel, justifica amb els seus comentaris el terrorisme islàmico-palestí que solament volen alliberar-se dels jueus, com l'Iran... i sobretot és ell el qui barreja els termes de la Shoà i l’existència d’Israel. Aquest és el cretinisme del periodisme que s’ensenya en aquest país des de la pretesa esquerra.
Una esquerra socialista i comunista catalana que s’acosta amb el seu discurs tangencialment als nazis o s'endinsa introspectivament en les seves arrels stalinistes.
Aquesta mentida repetida pels nazis és seva: "L’Estat jueu no és econòmicament via- ble i viu, fonamentalment, gràcies als quantiosos ajuts que ha anat rebent dels Estats Units i del tracte preferent que té de la Unió Europea. Des de la seva creació, l’any 1948, Israel ha estat i és un «portaavions nord-americà» incrustat en territori musulmà que no ha dubtat a imposar una dictadura militar als palestins i als seus veïns."
Un cretí que menteix sobre la hist`roria d'Israel i que ens ve a dir que no hi ha antisemitisme quan ell n'és l'expressió més clara a dia d'avui. Afirma que el que hi ha és simplement la defensa del poble palestí, i que si s’ataquen jueus és per culpa d’Israel i la seva política; perquè són agents "d'Amèrica", que Israel no és viable. Llavors el dia que no existeixi Israel ja no ens odiaran als jueus? I una merda -amb perdó-, no ens odiaran perquè com diu L'Iran, si poden, no en quedarem cap. Es pot ser més fill de mala mare i quedar-se més ample?



7 comentaris:
Que curiós! Per què aquesta fixació en criticar Israel, a qui se li exigeix tot l'exigible? (perque nosaltres som tan bons...)
Què passa amb conflictes mig oblidats al Sudan, al Congo, a Rússia fins i tot...?
Per què no critiquen, per exemple, la qüestió del Sàhara ex-espanyol?
Què passa amb els "coets artesanals" (ah, clar, són "artesanals"!) de Hamàs.
Què passa amb el govern iranià i les seves amanaces sobre Israel?
O és que només Israel no ens fa por de criticar perque sabem que és un pais verament democràtic?
El que sobta és aquesta frase: "Condemnem l’holocaust dels jueus a mans dels nazis, però també condemnem l’holocaust dels palestins a mans dels sionistes."
Però com poden arribar a comparar una cosa amb l'altra, no se n'adonen que amb frases com aquesta es perd tota la credibilitat?
Isabel hi ha molt del que dius al final; hi ha un acudit de l'època de la Guerra Freda que diu el següent:
Una vegada es van trobar un americà i un rus, i l'americà li va dir al rus: "al meu país hi ha tanta llibertat que puc anar davant de la Casa Blanca a criticar el govern americà i no em passa res". El rus li va contestar, "això no té cap mèrit, al meu país hi ha tanta llibertat que jo també puc anar davant del Kremlin a criticar el govern americà i no em passa res"...
Si ens posessim a fer la llista d'estats econòmicament inviables, segurament ens mancaria paper.
I ara per ara qui té més probabilitats d'entrar en bancarota és Espanya.
En una altra orde de coses, vull tornar a manifestar que feu una molt bona feina per a la comunitat catalanoparlant amb els vostres blogs, el teu, el Hasbara'ts, el Boker tov...
Gràcies, de cor.
Bon acudit, Joel!
JAJAJAA l'acudit del Joel està bé.
Aquest Sr.J. Reixach, fa pena jo amb el seu diari,el TRIANGLE, me'l donava un amic "antipujolista", solament l'emprava per "recollir la m... del meu gos".
Sincerament és un fracasat i ja està.
Cordialment
Jordi
Publica un comentari