17 de Tamuz
El 17 de Tamuz i el periode fins el 9 de Av ja és prou trist com per haver d'aguantar encara el que en Josep Pla diria "collonades".
Cíclicament el Rabí Ovadia Iosef diu coses que són xocants i que generen rebuig. Durant l’acció contraterorista al Liban va dir que els soldats morien perquè no seguien els preceptes. No sóc ningú per desacreditar Ovadia Iosef. No sóc ningu davant d’uns dels khakhakim més importants; però, sí que estic obligat a dir el que penso, que és que en lloc de fer mal -encara que no vulgui- amb aquestes declaracions a les famílies dels soldats morts, alenentés als joves observants a allistar-se a l’Exèrcit de manera voluntària i deixar de fer servir la llei “Tal” per a ser exclosos de servir a l’Exèrcit.
El rabí Iosef dissabte passat a la nit, quan sortíem de Shabat va fer la seva classe sobre el tema del període comprès entre els dejunis del 17 del mes de Tamuz (aquest dijous dia 9 de Juliol) i Tisha Be'av -9 de Av , corresponent aquest any al dia 30 de juliol. En el contingut de la classe va repetir un contingut que ja havia dit el 2000 i cíclicament repeteix:
El 17 Tamuz, es van produir una sèrie de calamitats , inclosa l'obertura d'una escletxa en els murs de Jerusalem que va donar lloc a la destrucció del Temple a Tisha Be'av, així com la transgressió del Vedell d’Or que portar a la ruptura de les Taules de Pedra dels Preceptes. "No hi ha calamitat que pateixi el poble d'Israel que no sigui part de (el càstig per) el pecat -ell parla de pecat en lloc de transgressió- del vedell d'or. Les tragèdies que hem patit per generacions-la Inquisició, l'Holocaust (Shoá) - tots ells són part del pecat del vedell d'or ". Aquesta és una idea recurrent que Rabí Ovadia fa en els seus discursos. Aquesta vegada però, va afegir: “la gent està molesta i pregunta per què va ser a l'Holocaust" "Ai de nosaltres, perquè hem pecat. Ai de nosaltres, que no hi podem dir res per a justificar-ho". "És per la reencarnació de les ànimes. El nostre mestre Ari Z’l diu que no hi ha noves ànimes a la nostra generació ... totes les ànimes van ser una vegada al món i han tornat ", va indicar. En el tancament de la classe, Rabí Ovadia Iosef va dir que les pobres persones que van patir la Shoá es pregunten "per què ha passat. Hi havia persones justes entre ells. Tanmateix, eren castigats pels pecats del passat ". Aquesta idea rancuniosa, cavalca encara per molts Rabins, sovint dels qui van viure al marge de la Shoà i que des de la seva existència ni s’ensumaven el que era Europa. I és que Rabí Ovadia no va viure la Shoà, ni va viure a Europa. Indigna que ofengui d’aquesta manera la memòria de tantes persones i famílies que van desaparèixer i de les que no queda NINGÚ per guardar-ne el record; senzillament perquè van morir totes. Em fa vergonya aliena, encara més pels supervivents de la Shoà que han d’aguantar com aquesta persona, per més coneixedora de la Torà, els insulta en la seva existència, dient que els seus morts van ser-ho pels “pecats” potser d’ells, en una interpretació esbiaixada. Difícilment amb aquesta cultura de la por es pot tirar endavant. Si Rabí Ovadia Iosef diu que els supervivents es pregunten “perquè vaig ser allà...” jo em pregunto, quina mena de càstig és que hagin d’aguantar el que diu Rabí Ovadia? Ja prou sinistres són aquests dies, com per a haver d’aguantar els discursos de la por. Gràcies a D'u per als jueus el que diuen els rabins -sobretot el que diu Rabí Ovadia Iosef- no és cap dogma i no té el valor més que una opinió per valuosa que sigui, i solament hem de seguir l'Halakhà.
.jpg)
Escrits
