Shabat Shalom, שַׁבָּת שָׁלוֹם
Us deixo amb una notícia de "El País" , una publicació que tothom sap és un altaveu del socialisme espanyol i català. Dic una notícia perque això és el que pretén ser; quan en realitat no és simplement més que un pamflet que podria estar en les col·leccions del nazisme més fosc, o del mediavilisme cristià més bèstia. El títol ja fa esfereir:
Cuando matar bebés es legítimo
Rabinos sionistas subvencionados por el Gobierno israelí explican que se puede dar muerte a niños gentiles si sus padres son malvados
http://www.elpais.com/articulo/internacional/matar/bebes/legitimo/elpepuint/20091119elpepuint_5/Tes
L'article, com no podia ser d'altra manera, és de l'antisemita Juan Miguel Muñoz.És difícil superar el País en el seu afany de fer d'Israel i dels jueus un país d'assassins de nens. Pura escombraria, que fa de l'excepció titular sobre un terreny certament adobat en el qual no falten simpatitzants del martirologi catòlic encara present a les esglesies espanyoles i catalanes de Santo Dominguito del Val i el Santo Niño de la Guàrdia.
Quan la crítica i el context s'eliminen en copiar amb mala fe una notícia que apareix a Israel el que es pretenés és extraure una noticia antisemita.
Haaretz és un mitjà israelià que publica per israelians. Els israelians que llegeixen Haartez saben - viuen - el context en què es produeix aquesta notícia. A més, és evident que Haaretz amb aquesta informació critica en aquest context jueu i a Israel la bogeria d'un grup molt minoritari d'extremistes que no representen a ningú i que a més són durament perseguits per l’Estat de Dret.
Els lectors de Haaretz, entre els quals no ens comptem, tenen tots els elements per poder comprendre què passa.
Quan el corresponsal de El País actúa com un criminal i extrapola el nucli de la notícia, ho fa eliminant la crítica, el context i realitzant, a més, una comparació perversa que busca un efecte d’equiparar el botxí i la víctima: la de situar al mateix nivell el sistema educatiu palestí, tant de Hamas com d’Al Fatà, - que de forma sistemàtica incita a l'odi - amb elsplantejaments d'uns extremistes que tenen escàs suport a la societat israeliana. I a això li afegeix el dels esforços de l'ANP per reformar-lo, mentre que les autoritats israelianes són presentades com el suport fonamental d'aquests extremistes.
És difícil trobar més manipulacions per aconseguir presentar a Israel i als jueus com salvatges.
Però; malgrat tot, gràcies a D'u B"H, tornem a ser Shabat



5 comentaris:
Aquesta "notícia", la vaig veure ahir a l'edició digital del diari, i vaig pensar que si aquesta era la credibilitat que ofereix aquesta premsa, ja no val la pena perdre més el tremps en llegir-la. Extremistes en tenim a tot arreu, però es veu que només són notícia si són israelians.
En una altre àmbit de coses: m'ha cridat l'atenció una conversa que he sentit casualment sobre l'afer de l'Alakrana; dues persones deien, més o menys: "el vaixells d'Israel segur que no els capturaran, però els nostres, ja veus...".
Benvolgut Moreh:
Per la red, per webs neonazis i d´extrema esquerra, circulen uns fragments falsos del Talmud, on suposadament es veu l´odi del poble jueu contra els gentils i bla, bla, bla... Doncs bé, el titular d´aquesta "notícia" em recorda molt bé a alguns d´aquests fragments falsos. La diferència és que mentres aquests fragments falsos ningú els hi dona credibilitat seriosament, a aquesta notícia - al ser publicada en un mitjà suposadament respectable i de tirada estatal - si n´hi poden donar. El periodisme a Espanya (tb a Europa en general) no pretèn informar sobre Israel i el conflicte amb els palestins, sinó fer propaganda.
PD - Juan Miguel Múñoz es un dels periodistes més parcials i poca vergonyes que he pogut llegir. A les seves notícies, tant l´ANP com el Hamas (xq ha publicat diversos panegírics del Hamas) semblen moderats, pragmàtics i desitjosos d´arribar a acords de pau sempre frustrats pel "malvat" i "pèrfid" govern israelià. Sempre gira la triuta a les notícies i llegint-lo tinc la sensació de viure en una mena de món al inrevés.
Pel Jaume,la Júlia i companyia.
El fet de que siguem pocs encara dóna més valor a les nostres idees.
Jo penso, per exemple,en els anys 70 del segle passat, quan hi havia un consens internacional per esborrar Israel del mapa a canvi de petroli. Només els EEUU i alguna nació petita i digna com Holanda protestaren per la guerra del Yom Kippur. En aquells anys, quan Idi Amin intervenia a l´ONU es produia el deliri general entre els intel·lectuals de tot en món. Per si algú no ho sap, a Idi Amin només el supera Hitler en crueltat,i, tot i ser de l´Àfrica central, la seva bogeria també el portà a odiar els jueus i a abraçar la causa islàmica.
Les persones que van viure aquella època, amb quin orgull podrien explicar avui: Jo no vaig estar del costat dels demagogs.
Francesc, moltes gràcies pel teu testimoni. Jo també vull dir quan sigui gran: "no vaig estar del costat dels demagogs". Shabat shalom i bon cap de setmana.
Gràcies Francesc per les teves paraules; defenso el que crec que és la veritat. Bon cap de setmana.
Publica un comentari