Reconèixer què i per part de qui?

Saev Arikat va dir el que ja fa temps que se savia, que està en marxa una iniciativa perquè el Consell de Seguretat de l'ONU reconegui l'establiment unilateral d'un estat palestí al costat de les fronteres amb Israel, anteriors a la guerra que va intentar aniquilar Israel el 1967.

Arikat que és cap dels negociadors palestins amb el govern anterior israelià i un dels més influents assessors del president Mazen, va advertir que "no es tracta d'una mera amenaça, perquè els palestins no tenen forces suficients per amenaçar a Israel, però el que passa -va afegir el dirigent àrab- és que Abu Mazen està cansat que l'Autonomia Palestina només pugui ocupar-se dels serveis municipals i de pagar sous als empleats públics palestins, mentre Israel continua amb la seva expansió dins de la Marge Occidental ".

La primera reacció oficial israeliana a l'eventual iniciativa palestina, de proclamar un estat sense acordar prèviament amb Israel provenir del titular de la defensa israelià, Ehud Barak, que avui diumenge va afirmar: "experiències anteriors demostren que el Pròxim Orient només el Acords concertats es poden concretar ". el ministre Ehud Barak va afegir que Israel és prou forta i dissuasiva, però del punt de vista estratègic li convé arribar a un acord amb els seus veïns mitjançant negociacions. Sense solucionar el conflicte amb els palestins i amb Síria s'incrementarà el suport a actituds unilaterals de part dels palestins, com així absurda de proclamar un estat binacional israelià-palestí. En les mateixes declaracions, Ehud Barak, va reiterar les seves afirmacions de les últimes setmanes, que un acord de pau amb Síria és essencial per als interessos estratègics israelians a llarg termini, es tracta de negociar amb els sirians, sobre temes essencials com ara ordenaments de seguretat bilaterals, la desmilitarització de zones frontereres i compartir les fonts d'aigua comuns a tots dos països.

En realitat no es tracta de cap declaració unilateral d’independència, el que es persegueix des de l’Autoritat Palestina, donat que el que es persegueix realment és la destrucció d’Israel i una independència de facto i real reconeguda, encara que fos al del 1967, prèvia a la Guerra, consolidaria Israel i desfaria qualsevol activitat de terrorisme davant les forces internacionals. Per altra banda, les diferents guerres llançades pels àrabs sobre Israel tindrien un efecte “bumerang” sobre els mateixos palestins que n’haurien d’assumir les conseqüències. Com ja ha dit el Primer Ministre Beniamin Netaniahu, qualsevol declaració unilateral desfaria tots els acords aconseguits fins ara , mentre que deixaria a Israel amb les mans lliures per a negociar directament amb els Estats àrabs i no amb l’Autoritat palestina.