Què diu un nacionalista espanyol a Israel?
L'alcalde de Madrid, Alberto Ruiz Gallardón, va ser el convidat ahir en l’entrega dels premis Samuel Toledano a Jerusalem. El polític espanyol va exhortar a Israel a estendre a tot l'Orient Pròxim el seu model social "plural i pragmàtic", amb la finalitat de "sortejar les trampes de la ideologia i del nacionalisme extrem" i aconseguir la pau.
"Només aprofundint en aquest model de societat i estenent a tota la zona, aconseguiran Israel i les altres nacions del Pròxim Orient sortejar les trampes de la ideologia i del nacionalisme extrem, fins a arribar a la fi la pau” va dir Gallardon.
El regidor va manifestar la seva gran confiança en la capacitat de l'Estat jueu per "mantenir-se unit en aquest instint de tolerància, humanisme i respecte a la pluralitat, que és l'únic que pot conciliar en el seu si (...) a ciutadans amb un estil de vida, unes creences i uns costums i a altres amb diferent identitat".
El polític madrileny va engegar un discurs típic i tòpic del que els preocupa als espanyols. I és que algú creu que a l’Estat d’Israel hi ha problemes de nacionalisme extrem? O que hi ha problemes d’unitat? Israel té un problema d’agressions exteriors i de terrorisme islamista. Té problemes amb al lluita contra el terrorisme a causa del “bonisme” d’estats com l’espanyol; però, no hi ha problemes amb el nacionalisme. Ens va venir a parlar d'espanya i no ho sabiem? Potser sí, i és que als nacionalistes espanyols els obsessionen tots els nacionalismes menys el seu.
.jpg)
Escrits
7 comentaris:
Quin ridícul! anar a donar paternalistes consells a casa dels altres, es deu pensar que a ell l'esperen per que els digui el que han de fer.
I com la majoria, parlen del que no saben, fan exhibició pública de la seva ignorància.
Més li valdria anar a arreglar els problemes que te a casa seva.
Queda clar,en aquest discurs,que espanya domina ben poc,com d'habitud(desatinadamente,podriem dir),els afers diplomàtics.
Indocumentats com ells sols i amb el seu melic(i tal com ells se'l volen veure)de referència,escupen discursets d'estil "zapaterià" de parvulari,que quan no toquen els seus temes "sensibles",com els nacionalismes dels altres,o la violència terrorista dels altres,etc,els pot deixar anar en Gallardón, en aquest cas,i todaspaña per extenció,perquè ells en saben molt.
Si a això hi afegiu la comparació/identificació en tants aspectes d'Israel amb Catalunya,dels jueus amb els catalans (fetes per tots dos costats),que a servidor el pirren,i que als espanyols,en el fons,els deuen coure i descocertar, no m'estranya que deixin anar aquestes ventositats a Israel estant.
---------------------------------
Anecdota explicada pel Martin Amis al Página 2,de tve:
En una conferència davant d'un centenar de persones,els va demanar quants d'ells se sentien moralment superiors al talibans.
Van alçar la ma,timidament,un terç dels assistents...No anem bé,no.
---------------------------------
L'"Stalinmago" te nou fulletó al mercat."Caín" és diu la cosa i es veu que és la seva "interpretació" de la Bilia.Per la sel.lecció de textes que en feia l'Avui el diumenge passat,la cosa pintava "stalinmagoment" i simplista. Jo no li penso comprar el llibre, naturalment,però si algú ho fa,ens en podria fer 5 cèntims.
Si si,és pel morbo-i pel masoquisme,probablement,també-.
Jo sóc així...
Lior
Efectivament, Moré: "Sempre seràs emmascarat per una paella bruta", o també "cap geperut es veu el gep."
Lior.
No sé si és casualitat o una fòbia meva, però sempre que entro a una llibreria em trobo davant dels morros els llibres d´aquest autor i dels altres demagogs professionals com ara el Noam Chomsky i aquell americà antiamericà d´estètica camioner que no recordo com es diu.
Si vols llegir algun llibre però evitant comprar-lo per no inflar l´ego ni la butxaca ni l´estadística d´aquests personatges pots fer-ho de franc a bibliotheka.org (els del Saramago hi són quasi tots).
Una de les moltes tares de la política epanyola és interpretar la política internacional en clau interna. Associar i assimilar els elements exteriors (sovint desconeguts) als interiors (sovint no prou coneguts).
Per exemple: "Si els armenis són com els catalans, jo he d'anar amb els..."
Lior, aquell americà anti-americà a que et refereixes és el Michael Moore.
Gràcies Francesc,Compartim indisposicions "literàries".
Joel,gràcies de part d'en Francesc.
Lior
Publica un comentari