No es permet l'entrada ni als jueus ni als gossos
Això deien uns cartells els estadis alemanys des del 1936. El 1933 els jueus van ser exclosos dels equips d’atletisme d’Alemanya. Aquesta és la història de Gretel Bergmann , avui Margaret Bergmann-Lambert. Gretel era una jove jueva nascuda el 1914, va marxar amb la seva família a l’Anglaterra el 1933 quan els jueus van ser expulsats de la majoria d’activitats públiques. Malgrat tot , i amb la vinguda dels jocs olímipics la propaganda nazi va presionar la seva família per a que participés als jocs per a donar una mimatge que permestés que els països no els boicotegesssin. La Gretel Bergmann va fer les prèvies classificatòries , va fer el récord alemany en saltar 1,60 m d’alçada -a l’epoca es saltava en tisores- però va ser expulsada de l’equip i el seu récord negat. Era jueva. Ara 74 anys més tard , la Margaret ha estat restituïda en el seu honor. És una velleta de 95 anys que viu a Nova Iork. La paradoxa a més per al règim nazi és que el seu lloc va ser ocupat per Dora Ratjen, una atleta que després és va descobrir que era un home.
El 1937 va marxat als Estats Units i es va casar amb Bruno Lambert , un atleta també expatriat com ella. El 1999 Alemanya va donar el seu nom a un estadi, i ella –fent un esforç- va viatjar a l’Alemanya que havia promès mai tornar a trepitjar. En les seves paraules d’aquells dies hi ha una lliçó més gran que els seus récords que ara es reconeixen: “els joves (alemanys) no són responsables del que van fer els seus avis”.
El 23 de novembre del 2009 el Comitè Olímpic Alemany ha restituit els honors i récords de la Sra. Gretel Bergmann.




3 comentaris:
"74 anys més tard"... Ho trobo una mica tard. Ningú s'havia recordat d'ella fins ara? Devien tenir coses més importants a fer.
Grandíssima llicó de perdó i de no oblit.
Alguna vegada movent-me per Espanya també m'hi han tractat així. Ara, s'han endut alguna hòstia.
Publica un comentari