L'odi als jueus

Durant segles l’antisemita va fer bandera del seu odi als jueus. Ho feia com a manera de proclamar el seu estatus a la societat. Fos de la classe que fos, ell era com tots i odiava els jueus. Avui, des de la barbàrie de la Shoà , amb més lleis i amb Israel, l'antisemita mai reconeix la seva condició. Abans ho manifestava sense embuts, avui veiem com s’usa Internet per amagar-se i dir barbaritats que omplirien l’ego de quealsevol nazi, inquisidor o el que vulgueu dir. Els jueus hem passat de la invisibilitat voluntària a la transparència involuntària. Qui, a la societat catalana i europea, no té un jueu de referència a la història o a la realitat actual? L'antisemita comença amb un avís: “jo tinc molts amics jueus però ...” Aquí ja ens han de saltar totes les prevencions. En un país on només hi ha 15.000 jueus a tot estirar –Catalunya- no poden ser molts els qui tinguin “amics” ni tan sols coneixent-nos a tots. De tota manera, aquesta és l'advertiment, el comentari judeofòbic sol venir després: “és que és intolerable el que fan amb els palestins”. “Estan fent el mateix que els nazis van fer amb ells”. Servirà d'alguna cosa recordar que a Palestina la població ha augmentat, no disminuït en l'últim segle de forma constant? On és la matança sistemàtica que els jueus van patir a mans del III Reich i els seus col•laboradors? Hi ha hagut una cosa tan sols semblant a la mort d'un terç dels jueus de tot el món? No, l'antisemita no admet arguments. Millor dit, no els admet que el mou l’odi, un odi vell, i ni tansols admet el seu propi odi.

I és que des de la Shoà , des que hi ha lleis que ens donen la ciutadania arreu del món lliure, des que hi ha Israel, el rebuig als jueus s'ha revestit d’odi contra Israel. Abans havíem de justificar la nostra existència. Avui és l'Estat jueu que ha de justificar sempre la seva existència. I és que la societat europea i occidental manté la seva base irracional amagada sota suposats arguments racionals: “No estem en contra dels jueus ni de l’holocaust , som antifeixistes, però és que Israel és nazi , és feixista …”.

Aquesta doble mesura exigeix d'Israel el que no es demana a cap estat del món. Així, Israel és responsable dels atacs que pateix i alhora culpable de la seva defensa i, en tot cas, el seu sofriment de la seva població és merescut, i mereix ser eliminada; el mateix que els dels jueus històricament. Hem de sentir dir a tort i a dret , fins hi tot per polítics de govern –sovint definits com a socialistes i d’esquerres- que és un Estat colonialista i racista. I com amb qualsevol energúmen mogut per l’odi, no serveix de res recordar als cristians que fugen de Darfur i troben refugi a Israel, o els subsaharians que troben a Israel les portes ofertes, o els homosexuals de Palestina , Líban , Jordània i en general del món musulmà que troben el seu lloc de llibertat a Israel. No serveix de res dir-los que la mateixa gent que ataca a Israel amb el terrorisme islamista troba als seus hospitals la desposta mèdica als problemes de salut de les seves famílies; una sanitat que els seus “germans musulmans” els neguen...

No n'hi ha prou assenyalar que les bandes criminals islàmiques mogudes per l’Iran i Síria: Hamàs i Hesbolà fan servir a la seva pròpia població com un gegantí escut humà.

Voleu un Consell? No discutiu amb aquesta gent amb l'ànim de convèncer-los, no paga la pena, a aquest cal fer-los sentir el pes de la llei; i per contra cal esforçar-se en educar per a la llibertat a noves generacions de ciutadans i ensenyar que el sistema democràtic es pot criticar però per fer-lo més gran i fort, no amb l’ànim de destruir-lo.