10/11/2009

Hem rebut aquest comentari des de Valls

Hem rebut aquest comentari des de Valls i creiem amb raó donar-lo a conèixer d'una manera especial. Entenem el que es diu i ho valorem en el que val encara que ens hagi arribat de manera anònima. GRÀCIES.



Benvolguts i benvolgudes,

Sóc una vallenca que coneix els organitzadors d’aquestes jornades. Jo no sóc jueva però m’interessa i respecto la vostra cultura i la vostra història. Pel que sé, i ho sé de bona tinta, les intencions d’aquestes jornades són donar a conèixer la història i el patrimoni de la comunitat jueva medieval vallenca, incloent-la dins el context català de l’època, així com en diferents aspectes que facin referència a la cultura jueva en aquell període, com és la cuina, la música i les llegendes i tradicions. Al meu entendre, són unes jornades força encarades a la població vallenca, per poder recuperar el record –que darrerament s’està començant a esborrar- d’una part de la seva història i del seu patrimoni, ja que moltes famílies d’aquella comunitat es convertiran en conversos a partir del nefast any de 1391.

Per tant, és important que tots nosaltres recordem els nostres avantpassats, ja que tot i no ser jueus, tots podem arribar a portar sang jueva a les nostres venes.

Pel què fa al Ferran Salas, va ser una badada incloure’l en aquestes jornades (ja ho he parlat amb gent de l’Institut d’Estudis Vallencs), ja que el tema de la conferència no encaixa amb els objectius del cicle. De totes maneres, per aquesta raó, aquesta conferència ja va ser anul•lada!!! El què passa és que no van ser-hi a temps de canviar el programa!!! Ho van dir en presentar la primera conferència, en la qual jo hi vaig assistir. També vull dir que ells mateixos han reconegut que el títol d’aquesta conferència que s’havia de fer era del tot desencertat, ja que no es tractava de donar una visió del món jueu, sinó que havia de ser sobre la situació actual a l’Orient Mitjà. Però que de totes maneres, quedava deslligat de tota la resta. A més, crec que només podeu acusar a l’IEV de no haver-se informat prou sobre el conferenciant. Jo mateixa no el conec i no en sabia el seu tarannà.

Pels temes que es volien tractar, pel que he pogut esbrinar, s’han agafat experts en cada temàtica, i no crec que hi hagi hagut cap mala intenció en no agafar cap representant de la comunitat jueva catalana actual. Jo crec que més aviat ha estat pel desconeixement de què hi hagi algun especialista sobre la comunitat jueva vallenca. Hi poso la mà al foc que no s’ha volgut passar cap pedra per sobre de cap persona.

He de dir que m’ha sabut molt greu quan m’ha arribat a orelles, de mans de gent de l’Institut d’Estudis Vallencs, que hi ha hagut una crítica tan ferotge cap a aquestes jornades, han quedat tan sorpresos com jo mateixa, ja que us professo un profund respecte.

A mi, personalment, em saben molt greu aquest tipus de mal entesos, perquè jo no he intuït cap mena de mala intenció ni cap mena d’atac cap a la comunitat jueva. I ho dic amb la mà al cor.

Una vallenca.

5 comentaris:

Josep ha dit...

Bon aclariment.

Per cert, quan fareu un tast de vins i àpats koshers?

Feliu ha dit...

Crec que és honest i adequat i crec que si és anònim és nomès perquè originalment és una resposta de forum

Anònim ha dit...

Benvolguts Moré i Vallenca,no vaig fer cap comentari a "Valls recorda la petjada jueva?" primer,pel desconeixement (meu) dels organitzadors, i per tant,dels seus objectius reals. Segon,perquè hi han algunes qüestions que traspuen d'aquests actes,em refereixo als que regularment es fan en relació al llegat i la memòria jueves del país,que demanen un autèntic tractat per entendre-les.Alguns(humils)apunts: Desde l'expulsió del 1492 fins el retorn de les primeres families,van passar 400 anys,i ja sabem com anem de memòria històrica,de la "pròpia" catalana i de la "propia" jueva. I vet aquí una altra qüestió,fins a quin punt és més "pròpia" de cada comunitat(la catalana/la jueva/la catalano-jueva...)aquesta memòria? Perquè estem parlant d'un llegat,d'una memòria,on la frontera entre l'un(el jueu) i l'altre(el català) no és una línea clara(i parlo del llegat/memòria en general,no només del religiós en particular).Hi ha una amalgama de les dues cultures/tradicions,en el seu moment,que fa que avui,per exemple,no entendriem com sóm els catalans sense tenir-ho present.
Per tant;qui i com decideix qui la gestiona/celebra?
Hi ha alguna comunitat que tingui més autoritat moral per fer-ho? Quina? La desmemoriada catalana o la(ehem...)no precisament integrada(com ho entenem des del catalanisme i generalitzant,vull dir) jueva?.
En fi,potser toca seure junts i parlar-ne,llargament i clara,de TOT plegat.Ara dic allò de "Jo ja m'entenc",per que no sé si vosaltres ho feu.
Lior

Hasbarats ha dit...

Molt d'acord amb Lior. Cal parlar-ne sense dramatismes entre altres coses perquè el problema no som nosaltres sinó la llufa de país que ens estan deixant els nostres actuals governants i la desgràcia que hagi desaparegut una esquerra decent que no s'amagui quan toca donar la cara pel poble jueu i per defensar amb fermesa el dret d'Israel a existir en pau. Segur que tots sabem el que no volem : ni un parc temàtic de "juderías" ni guetos de cap mena. Cadascú aporta el que pot: voluntat, temps, paciència, el que sigui. Però no hauríem d'oblidar-nos d'aportar una cosa imprescindible entre nosaltres : afecte. Som a la mateixa trinxera i, al marge de l'acord, el respecte, l'admiració o la simpatia, tots hauríem de sentir la satisfacció de no sentir-nos sols, de saber que comptem amb altra gent que encara que no coneguem personalment lluita pel mateix. I aquesta gent, es fa estimar.

Anònim ha dit...

Hvala za intiresny Blog