Trista, burda i patètica burla en un circ rus
El diari Iediot Akharonot va publicar ahir una noticia que té tot el regust de l'antisemitisme clàssic. Els qui hagiu vist "Cabaret" recordareu la denuncia del "casament amb una mona" per denunciar les parelles mixtes de les lleis raciasl dels nazis. Doncs es pot anar més enllà i en ple segle XXI i a Europa. Què li devien haver d'explicar al seu fill la parella israeliana va decidir portar el seu fill a un circ a Rússia anomenat Nikolin i en el que la part central de "l'espectacle" és un "casament Jueu" en el qual els nuvis són micos. Una paròdia per fer burla dels jueus. 
Escrits
6 comentaris:
Encara no m'ho puc creure, no pot ser... uf!
D'altra banda, es pot fer servir com a lliçó d'història...
fa esgarrifar :(
És el que dèiem uns altres dies, res no canvia.
I si els del circ mostren aquest nivell de creativitat, pots pensar com és la resta de l'espectacle, si és que es tracta d'un espectacle...
Espero impacient veure l'equivalent amb una cerimònia musulmana ... o no .. per que serà?
Peró això no es racisme? No es Antisemitisme? No va contra la dignitat i no sols del col·lectiu Hebreu però contra tota persona ben nascuda. Si realment digues lo que penso o faria ... No m'ho deixaries publicar...
Per cert More una cosa.
Veig que nomenes AL RABI MOSHE NATAN...DE TÀRREGA.
I si tens oportunitat i ets tan gentil...podries escriure algo d'ell? Perdo per la meva desconeixença.
Es que (Targa) es la meva pàtria petita, el turo de S. Eloi el Partenon de ma infantessa terra de la meva mare. del meu primer amor i terra de convivència Se que hi avia o es deia, aprop del castell una Sinaboga I que sang Hebrea n'hi a Tarrega des-de sempre. I han fet de Tàrrega un nucli peculiar prosper i amant de la cultura.
Shalom. Almogaver
Moishé Natan de Tàrrega, va néixer a Tàrrega cap el 1290 i morí a Barcelona poc després del 1360. De família benestant era un ric prestador a més de dirigent notable i poeta destacat. Part del seu gran prestigi personal es deu al fet, que el seu nom figuri entre els tres signataris de les resolucions que sobre política exterior jueva van redactar els delegats de les aljames de Catalunya, Mallorca i València reunits a Barcelona el 16 de desembre de 1354. El text complet d'aquests acords i un recull de vuit poesies basades en proverbis i dites populars han estat estudiats i traduïts al català per Eduard Feliu.
Aquest poeta, com ja hem dit més amunt també va escriure en català, com a mínim un poema moralitzant que no només va ser molt popular fins al segle XV, perquè és sovint esmentat en diversos inventaris medievals de llibres, sinó que també se'n va fer una versió al castellà, que s'ha perdut. La seva producció en hebreu es compon d'un himne religiós i cinquanta-vuit poesies breus de caire moralitzant que tracten de l'honradesa, el seny, la moderació, el silenci, la sobrietat, etc. i que van ser impreses a Venècia l'any 1618.
La seva poesia de caràcter moralitzador es troba en la línia del poeta català Guillem de Cervera, dit també Cerverí de Girona que va néixer el 1259 i encara era viu l'any 1285.
Moltes mercès Morè, per la teva consideració...I explicar qui fou aquest il·lustre i galant Targarí; Moise Natan de Tàrrega. Avui m'has fet el dia Buddy.
Shalom
Almo
Publica un comentari