17/07/2009

Shabat Shalom, שַׁבָּת שָׁלוֹם

Us heu fixat que aquests dies no hi ha notícies d’Israel? No hi ha atemptats islamo-terroristes. Hi ha poca activitat… Però; el que podria ser utilitzat per conèixer més Israel és utilitzat des de Catalunya i Europa per a la demagogia,la confusió i l’engany. L'islamo-palestinisme, l'antisionisme i la judeofàbia de tots colors amb la complicitat de La Vanguardia, El País i demés mitjans van fer córrer la brama de que suposats soldats havien denunciat a una suposada ONG crims contra la humanitat per part d’Israel a Gaza. Noms de soldats? Cap. Declaracions del Govern d’Israel per a contrastar? Cap. Declaracions d'autoritats diplomàtiques? Cap… Tot ben amanit d’obscuritat i de rumors que és el que s’escau per a fer córrer brames absurdes i insults al ministre d'Exteriors d'Israel i el seu govern. Menteix que quelcom queda, pensen. Una mentida repetida fins a la sacietat és vista com a veritat deia Goebbels. Això és Catalunya i Europa, i encara hi ha gent que s’estranya quan des d'Israel es menyspreua el trist paper d’Europa a favor de l’Islamo-terrorisme? Coneixeu el refrany?... No News in Israel is bad News in Europa for Israel.

Però malgrat tot, i que els toqui la pera, tornem a ser Shabat i seguim sent aquí.


NO OBLIDEM L'AMIA ARGENTINA ! JA FA 15 ANYS DE L'ATEMPTAT NAZI-ISLAMISTA DE L'IRAN!

5 comentaris:

03408771985647550651 ha dit...

Con un par!

Shabat Shalom i bon cap de setamana pels companys noakhides.

:-)

Francesc ha dit...

Israel està guanyant la batalla al terrorisme. Els que pregonaven que el terrorisme era la via per derrotar la cultura occidental ara van a la desesperada.

Com tu dius, aquests dies n´hi ha que es lamenten de la construcció del mur i de totes les accions que Israel han portat a terme per salvar la vida dels seus habitants.

No tinc cap dubte de que anem pel bon camí i que els filo-israelites ens em de sentir molt orgullosos de la nostra determinació.

Loerc ha dit...

Jo em temo que, sense terrorisme, les poques simpaties que desperta Israel aniran encara més a la baixa.

Per cert, crec que no tots els soldats que van denunciar la guerra de Gaza a la ONG eren anònims. Jo vaig veure per la tele un soldat anomenat Amir que parlava a cara descoberta.

Anònim ha dit...

El Periodico d’ahir dijous dia 16, a la pàgina 12, una tal marta medina, fa un article amb uns retocs de les versions del que va passar a Gaza descomunals, supera amb escreix al pepe rovira. Penso que a tv3 la faran presentadora de l’espai gratuït que tenen a disposició de la olp a les 15’07 aproximadament, i enviaran aquell pobre noi a Catalunya.
És incomprensible, és vergonyós, com moltíssims periodistes NO donen una veritable informació de “la notícia”, en canvi donen bona informació de “les notícies”. Jo penso que poden tenir simpatia per una causa, per un partit, per una nació, per una raça, però (m’aguanto la paraulota) ETS PERIODISTA, has d'explicar la veritat malgrat et sigui desplaent.
Particularment noia, fes conferències a favor de la gent amb qui tu sintonitzes, ajuda'ls econòmicament, etc, etc, però explica la veritat encara que no t’agradi.
La medina titula: ENTREVISTA: Soldat 1: parla el soldat. Soldat: 2 parla el soldat 2. Soldat: 3 parla el soldat 3.
I la part Israeliana? No fas periodisme d’investigació? Això és periodisme? Tia!
En fi deixem-ho córrer, l’important és haver aconseguit que a Israel no hi hagin atemptats. FELICITATS!
J.M.T.

ALMOGAVER ha dit...

A VERE VALENTS DE UN PAIS PETIT PERO PER A MI GRANDIOS (CATALUNYA)UN POETA I GENTIL PERSONA VA ESCRIURE AIXO... i DES-DE CATALUNYA, HO ENVIO A LA LA NACIO DE ISRAEL.
SHALOM
ALMOGAVER
EL MEU POBLE I JO
A la memòria de Pompeu Fabra,
Mestre de tots.

Bevíem a glops
aspres vins de burla
el meu poble i jo.

Escoltàvem forts
arguments del sabre
el meu poble i jo.

Una tal lliçó
hem hagut d'entendre
el meu poble i jo.

La mateixa sort
ens uní per sempre:
el meu poble i jo.

Senyor, servidor?
Som indestriables
el meu poble i jo.

Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.

Salvàvem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.

A baixar graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.

Davallats al pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo.

Ens alcem tots dos
en encesa espera,