Idish , així de senzill, ni yidis, ni Jiddix, ni yiddish...

La Fundació IWO -Institut Jueu d’Investigacions- ha presentat un estudi per reclamar a la Real Academia Española de la Lengua que modifiqui el vocable escrit “yidis”, vocable "oficial" que la llengua espanyola usa per al nom de la llengua judeo-alemanya. Demana que sigui reemplaçat per la seva denominació històrica: ídish. De fet a mi també se’m remou el fetge cada vegada que veig a catalans usar “yidis” o alguna variant amb “y” o amb “j” –com si l’espanyol i l’anglès haguessin d’arregla la vida al català- , quan el mot més clar i senzill és “ídish” per a les llengues llatines.
Jaime Marominsky, juntament amb la Fundació IWO –Institut Jueu d’Investigacions, amb seu a Buenos Aires- van presentar una nota davant l'Acadèmia Argentina de Lletres (AAL) perquè reemplaci l'actual denominació de la llengua dels jueus asquenazíes en el Diccionari Panhispànic de Dubtes (DPD) ja que és rebutjat pels seus parlants, que reivindiquen el vocable antic.
"Sóc una persona interessada en els idiomes, sóc estudiant del IWO i tinc relació amb l’Acadèmia Argentina de Lletres i, per això li vaig fer una proposta a la Fundació per demostrar que la paraula s'escriu ídish). D'acord amb el que s'ha explicat per Marominsky, la Reial Acadèmia va optar per aquest vocable per l'adaptació gràfica de la veu anglesa yiddish, presa, al seu torn de l'adjectiu alemany jüdisch ( 'jueu').
"El correcte hagués estat adoptar la veu original sense interferències de terceres llengües, és a dir, reproduir la pronunciació de la paraula original, no anglesa ni alemanya, sinó pròpiament ídish". "Vam fer la proposta amb una presentació que incloïa tota una investigació amb articles de fa 70 anys, fins hi tot escrits de Jorge Luis Borges per veure si podem canviar" Malgrat tot, el periodista destaca que "és la primera vegada que en 300 anys que la Reial Acadèmia defineix l’ídish com a idioma" i va destacar la importància que la campanya per aquesta modificació hagi sortit de l'Argentina, atès que és en aquest país on "hi ha la comunitat jueva més gran en un país de parla espanyola", amb uns 300 mil jueus.
Des de l'Acadèmia Argentina de Lletres ja van donar el primer senyal a la reclamació presentada per la Fundació IWO en fer-la arribar a la Real Academia de la Lengua Española que ara en té la darrera paraula. En principi, segons explica Marominsky, la Reial Acadèmia va sostenir que la terminació "sh" de la paraula no respon a les normes fonològiques del castellà. "No obstant això, no va usar el mateix criteri en casos com el nàhuatl (llengua de la comunitat náhuas de Mèxic) i el Afrikaans (llengua oficial de la República Sud-africana), veus que van ingressar directament al Diccionari (DRAE) tal com les pronuncien els seus parlants, A més la "i" inicial, que en anglès i en alemany es pronuncia com "iu", en espanyol s'emet com "yi". "Per ambdues causes, yidis s'allunya notòriament de ídish, consagrada per usos i costums dels seus parlants en l'univers de l'espanyol". Per sostenir la seva reclamació, Marominsky va assenyalar una altra dada: "En el ciberespai, les dades són eloqüents: el cercador Google oferia recentment ni més ni menys que 44.000 pàgines en espanyol que responen a la paraula clau" ídish ", i 12.600 Yahoo!, I incomptables temes amb aquest nom ofereix You Tube ".
Marominsky, director de la revista Idiomes i Comunicació, espera que la Reial Acadèmia modifiqui el vocable i finalment es pugui parlar d’ídish. Nosaltres, sincerament també. Ara caldrà fer el mateix amb l’Institu d’Estudis Catalans, que no sé ni quina paraula proposa, si algú ho sap?
P.d./ Per cert, no hi ha res que entengui menys que aquest entossudiment a usar en català la X per al so de la grafia "Sh" en les paraules que venen de l'hebreu i/o de l'ídish, quan sovint la X catalana sona com una "Ch" castellana. Per altra banda paraules com "caixer" (un català oriental ho llegiria "caixé") per "kasher" em fan pensar en cues al Banc per no dir altres coses més gruixudes.



7 comentaris:
Sent fins, tampoc hauria de ser "shabat", com transcrius normalment, sinó "shabbat".
O és que el daguesh que porta la bet senzillament fa que la "v" intervocàlica soni com a "b", però en canvi no la dobla?
El sistema de vocalització de l'hebreu és tant "friki" que sempre se m'escapen coses.
Loerc ,no sé on has estudiat hebreu ; però, pel que veig estàs molt influenciat per les transcripcions americanes, on la pronunciació de l'hebreu segons el sistema del idish fa que la bb dobli i el so "t" fial soni "s". No és el cas en la transcripció de l'hebreu al català. Amb una b´n'hi ha prou i t final.
En tot cas el problema és més complex. Ens hem avesat a la grafia procedent de l'anglès per anomenar allò que ja existia en català. Per exemple, els cognoms catalans Salom, Sabat, per citar-ne alguns, indiquen que la nostra llengua ja tenia els recursos necessaris per grafiar-los. Els anys que hem estat sense tenir a casa, o sense que es fessin presents, aquells que mai no haurien d'haver estat expulsats -molt menys assassinats- fa que ara faci mal d'ulls qualsevol correcció ortogràfica.
Mestre Moré, amb tots els respectes, hi ha problemes més grossos i més urgents per arranjar. Tot sigui dit amb el màxim respecte.
shavua tov jevre!!
Algú parla idish a Barcelona???
M'agrada la llengua però si no la pots parlar amb ningú... :(
03408771985647550651 a Khabad hi trobaràs persones que el parlen. Jo no el parlo
La transliteració d'una llengua a una altra és sembla una feina complexa. La xeix en català no sona com la "Ch" en espanyol, però. El so que en anglès s'acostuma a grafiar "sh", en català es grafia amb "x". Amb tot, hi ha el problema de "kasher".
Salutacions cordials
Subscric el comentari anterior.
La"Ch"espanyola en català és "Tx".
Jo no en diría entossudiment,l'IEC
te una proposta de normativa de transliteració de l'hebreu.Pel que fa a la qüestió del "Kosher" potser el mateix IEC hi podria dir la seva-argumentant-la-i no donar-hi més voltes.Consti,en qualsevol cas, que servidor és pro "X",i si em volen dir tossut...
Un gran Xalom!
Publica un comentari