Nou president de la Sokhnut - l'Agència Jueva

Aquesta passada setmana els 120 membres de la Junta de Governadors de la Sokhnut reunida a Jerusalem, per unanimitat van elegir el Professor Natan Sharanski com a nou president de l'Executiu de l'Agència Jueva.


Natan Sharanski va néixer a Donetsk a l'ex República d'Ucraïna de l'URSS (avui a l'independent Ucraïna) el 20 de gener de 1948 en el marc d'una família jueva. Quan era petit solia jugar als escacs i és una passió que l'ha acompanyat tota la seva vida. Natan Sharanski es va llicenciar en matemàtiques aplicaddes a l'Institut de Física i Tecnologia de Moscou.

El 1973 els comunistas van denegar-li un visat de sortida cap a Israel sota el pretext de comprometre la seguretat nacional del règim soviètic. Aquest fet va ser el detonant per a esdevenir un activista dins l'incipient moviment de drets humans liderat pel prominent físic i dissident Andrei Sakharov, i arribaria a ser internacionalment conegut com a portaveu del Moscow Helsinki Watch Group. Sharanski va ser un dels fundadors i portaveus del moviment a favor dels Refusenik jueus de l’antiga Unió Soviètica.

Va ser arrestat el març de 1977, i el juliol de 1978 va ser condemnat, sota el càrrec de traïció i espionatge a favor dels Estats Units, sent sentenciat a complir 13 anys de treballs forçats. Després de patir 16 mesos d'empresonament a la presó de Lefortovo, va ser enviat a Perm 35, un anomenat “camp de treball” a Sibèria, emmarcat en el infame sistema de l'Gulag. Allà va estar confinat durant 9 anys.

El 1986 va ser “alliberat” a l’Alemanya Oriental i dirigit a través del pont Glienicke cap a Berlín Est, on va ser intercanviat per un parell de espies comunistas txecoslovacs:

La seva resistència en els camps de treball forçat del sistema Gulag va ser reconeguda mundialment. Va acabar finalment emigrant a Israel. Natan Sharanski està casat amb la seva companya Avital, viuen a Jerusalem i tenen dues filles, ja grans i casades, de nom Rakhel i Hanna. De fet, ell havia conegut a la seva dona ja a l’antiga URSS i com la seva sol•licitud de casament els va ser denegada pel règim comunista, van acabar casant-se en secret en una de les poques sinagogues habilitades a Moscou en aquell temps.


Premis i condecoracions:

-El 1986, el Congrés nord-americà li va atorgar la prestigiosa Congressional gold medal, un dels màxims honors que el govern dels EUA atorga a un civil.

-El 1988, Sharanski fundar i va ser el primer president del Fòrum sionista, una organització paraigua per activistes jueus provinents de la llavors Unió Soviètica, dedicada a ajudar a aquests nous israelians i a educar el públic en general respecte de temes relacionats a l'assimilació social.

-El 2005, Saransky va participar de They chose freedom ( "Ells van triar la llibertat") una sèrie documental de quatre capítols sobre la història del moviment dels dissidents i refuseniks soviètics. També per aquest any va ocupar el lloc número onze a la llista de 2005 de les 100 persones més influents segons la tradicional i prestigiosa revista política nord-americana Time, dins de la categoria "Científics i pensadors" (Scientists and thinkers).

-El 2006, el llavors president dels EUA, George W. Bush també el va condecorar amb la "Medalla presidencial de la llibertat" (Presidential medal of freedom).

-El 17 de setembre de 2008 Sharansky va ser condecorat amb la Ronald Reagan Freedom Award, el màxim honor concedit per la Fundació que honora la memòria de qui fou president dels Estats Units durant gairebé tota la dècada de 1980. El premi va ser entregat personalment per la seva vídua, Nancy Reagan.


La seva carrera com a diplomàtic:

-El 1995, juntament amb un altre ex dissident soviètic Yulia Edelstein, Sharanski va ser el co-fundador i el primer president del partit polític Israel BaAlià ( "Israel per la alià"), el qual a més és un joc de paraules que significa "Israel ascens" que promovia la gradual integració plena dels antics jueus soviètics a la societat israeliana. El seu lema deia que el seu partit era (realment) diferent als altres: els seus líders primer havien anat a la presó (per haver estat presos de consciència a la Unió Soviètica), i després podien llançar-se a l'activitat política partidària. El 1996, a només un any després de la fundació de Yisrael BaAliyah, aconseguirien guanyar set escons al parlament (Knesset) israelià. (També va ser viceprimer ministre d'Israel)

-1996-1999 En aquest període va ser ministre d'Indústria i Comerç. Ministre d'interior el juliol de 1999 renunciant un any més tard. Per després situar-se al capdavant del ministeri d'Habitatge i Construcció al març de 2001.

-Entre el març de 2003 i el maig de 2005, va ser un ministre sense cartera, responsable, a la ciutat de Jerusalem, d'assumptes socials i de la diàspora jueva.

-Entre 2003 i 2005, Sharanski va ser membre del gabinet israelià durant el segon govern d'Ariel Sharon. Va renunciar el 2 de maig de 2005, en protesta contra el pla del llavors partit oficialista Likud de retirar les comunitats jueves de la disputada franja de Gaza.


No obstant això va ser novament elegit com a diputat el març de 2006 com a membre del Likud.

El 20 de novembre de 2006 va renunciar al seu escó del Parlament israelià (Knesset) per fundar l'Institut Adelson d'Estudis Estratègics.

Des del 18 de juny de 2007, Sharanski és el president de la junta del Museu de la diàspora jueva (Beit Hatefutsot).

Aquesta passada setmana els 120 membres de la Junta de Governadors de l'Agència Jueva reunida a Jerusalem, per unanimitat van elegir el Professor Natan Sharanski com a nou president de l'Executiu de l'Agència Jueva. MAZAL TOV