Shabat Shalom, שַׁבָּת שָׁלוֹם

La guerra a Gaza i les grans paraules

Autor: Pedro Gómez-Valade, Galícia

No és, en absolut, la meva intenció discutir ni debatre amb qui parteix de la premissa, en les seves anàlisis del conflicte palestino-israelià, del no reconeixement del dret d'Israel a existir. Dic això ja que no és només Hamàs qui rebutja el dret bàsic a l'existència de l'Estat d'Israel; també a casa nostra destacats opinants en els mitjans de comunicació fonamenten explícitament o implícitament totes les seves crítiques a Israel des d'aquesta òptica coincident amb l'integrisme islàmic que a Gaza abandera Hamàs. El més cridaner, escandalosament cridaner, dels últims dies en el tractament a la Guerra a Gaza, és la irada reacció per part de molts polemistes i columnistes en els mitjans de comunicació. Per descomptat que no tots, però sí alguns molt significatius.
I la seva actitud actual és cridanera, escandalosament cridanera insisteixo, pel vergonyós silenci mantingut per aquests mateixos columnistes davant els anys d'atacs indiscriminats contra pobles i ciutats, contra la població civil d'Israel per part de l'organització terrorista Hamàs.
Vergonyós silenci fins i tot quan la mateixa Hamàs va passar a ganivet -literalment- a centenars de militants palestins d'Al Fatà. Que aquests opinadors li neguin a Israel el dret a l'autodefensa no és en absolut estrany; a fi de comptes si jo nego el teu dret a viure, mai veuré amb mals ulls que algú pretengui eliminar. És de calaix. Però també hi ha valoracions i opinions que des de la legítima crítica erren en major i menor grau pel simple fet de partir de no reconèixer el dret de l'Estat d'Israel a l'auto-defensa. Curiosa negativa que no té igual en un altre estat membre de les Nacions Unides.
Em resulta incomprensible que tots els estats de la Terra tinguin reconegut el dret a legítima defensa menys precisament un dels més amenaçats. Un dels fracassos, dels grans fracassos dels quals és fonamentalment responsable l'esquerra europea, és el de la perversa banalització del llenguatge.
Pretenent augmentar potser el calibre de la munició utilitzada contra Israel, es parla amb irresponsable alegria de `` genocidi''`` Auschwitz''`` apartheid'', etc. La irresponsabilitat històrica de part de l'esquerra europea es passarà algun dia comptes per la seva trista i de vegades miserable actitud quan còpia i enganxa les grans paraules. Perquè si la mort de 400 persones -en la seva majoria uniformats- és un genocidi, com qualificar llavors l'atemptat de les Torres Bessones? Perquè com es pot qualificar la mort de 400 persones de `` holocaust'', i després no obrir la boca davant la constant i sistemàtica eliminació de la nació tibetana per la Xina, del drama de centenars de milers de oblidats a Darfur o al Congo?
Conec molt esquerrà de saló -molt, massa- que l’11 de setembre de 2001 quan l'integrisme islàmic feia explotar les Torres Bessones de Nova York, disculpaven i minimitzaven aquelles morts amb el delirant argument de ``un atac anti-imperialista al cor financer de els Estats Units''.
Com qualificar aquestes actituds? Però aquesta pseudo-esquerra té una bona disculpa, pateix de ceguesa auto infligeix i teledirigida.
Disculpa que no és aplicable a alguns columnistes quan de manera exprés i algun fins hi tot de mala fe, deformen la realitat per així poder llançar les seves particulars pedres de saló al tanc israelià. Tota guerra és un fracàs. Però no és honest ni sensat la negació a Israel del seu dret a defensar-se.
Defensar-se de qui, com és el cas de l'organització terrorista Hamàs, té a la seva "Carta Fundacional'' prevista l'eliminació de l'Estat d'Israel i l'expulsió dels jueus. Demanar als israelians que no exerceixin el seu dret a la legítima defensa és una hipocresia que per descomptat no ajuda en res a la resolució del conflicte per la qual cosa gairebé tots apostem.

Traducció de cat-israel.org

http://www.aurora-israel.co.il/articulos/israel/Opinion/18523/