Ara podeu llegir el que es va dir de “Nit dels Cristalls trencats” a la Barcelona en Guerra del 1938. Contrasta amb la justificació de l’antisemitisme i dels actes contra els jueus que es dóna a l’Espanya nacional-catòlica i que per més que es vulgui tapar amb accions personals lloables, deixen al règim de Franco, com un apèndix del Nazi-feixisme. Com a mostra un botó resum, per no posar-nos de més mala baba: "Ese es el gran enemigo de la España de Franco: el judaísmo internacional que desde hace muchos años ha visto en nuestra patria presa segura de la política de turbulencias y castradoras concesiones que inauguró el 14 de abril" (Ideal, Granada, 25 de novembre de 1938).
A la República i a Catalunya, malgrat tot veureu com els tics antisemites ibèrics suren al damunt de la pretesa bonhomia dels articles. Veure com se’ls escapa una frase que a mi m'és ofensiva. “Esto es lo que se hace en Alemania y dondequiera que alcance el dominio del Reich, con los que tuvieron la desgracia de nacer judio".. Hi ha una cosa més greu, però, fins avui molts deien que Europa i el Món no sabíen el que passava a l'Alemanya , ni de l'existència dels camps d'extermini. No és veritat i fa esfereir, en les notes de La Vanguardia veure els noms de molts dels camps d'extermini i de les detencions, concentracions i primeres deportacions... Si després algú va voler mirar a una altra banda, que no ens vingui ara que ells no ho sabíen.
La Vanguardia, 11-11-2008
La Vanguardia 13-11-2008 (Portada)
La Vanguardia 13-11-2008 (pàgines interiors) (S'hi pot llegir un interessant recull i reaccions de la premsa democràtica mundial)
Escrits
7 comentaris:
Molt bona recerca! Que el món no torni mai a al·legar ignorància com a excusa del que és inexcusable.
Gran blog. T'agrego. Molt interessant aquest post: si aquí sabiem qué passava a Alemanya....no ho sabien els alemanys, polacs, etc...?
Gràcies per aquesta informació. Crec que hi ha una frase, a “La Vanguardia” del dia 13 de novembre de 1938, que resumeix l’actitud dels governs d’aquell temps (i potser d’alguns actuals): “Todo el cuidado de los gobiernos de Londres y París es no dar al “führer” motivo alguno de enfado. Ni por los judíos ni por nadie” (s’endivina en l’autor la desesperació perquè tampoc ningú havia fet res davant la guerra d’Espanya).
Fa temps que els historiadors han establert que els fets eren coneguts arreu, tant més quan ja des de 1933 es parcticava a Alemanya una clara política antijueva. Com diu Raul Hilberg: “Los judíos tenían muchos vecinos. Durante la catástrofe, estos espectadores tendieron a quedarse a un lado. La no implicación pareció ser su motivo supremo, a veces casi una doctrina. Esta pasividad solidificada estaba firmemente arraigada en un trasnfondo situacional y una postura calculada”.
Com a excepció a aquesta postura de pasivitat, s’ha d’esmentar bona part de l’oposició alemaya al règim, que ben aviat va ser enviada a camps de concentració.
Júlia
Hi ha un article a la mateixa “Vanguardia”, publicat el diumenge 8 de juny de 2008, on s’explica que el règim de Franco va tenir la oportunitat de salvar 48.000 jueus sefardís que vivien a Tessalònica i no es va fer res per evitar la seva deportació, tret de l’actitud personal del cònsul Romero Radigales, que personalment va poder salvar 500 0 600 persones.
http://hemeroteca.lavanguardia.es/previewPdf.html?id=71551988&search=martin%20pozuelo
Júlia
Una rectificació: en el meu comentari anterior he posat "Tessalònica", hi de dir "Salònica".
Dispenseu
Júlia
És impressionant. Els únics que van protestar amb bastanta energia van ser els EUA, amb protestes explícites davant l'ambaixada. Tots els governs europeus volien nedar i guardar la roba. I això ens va portar a una fotuda guerra...
Desde els meus esquemes mentals, no soc capaÇ de posar-me al lloc d'aquestes persones per entendre que pot portar-les a fer coses com el que va pasar a la Alemaya naci.
Sols. els que callaren, pot ser la por per les seves pròpies families... De fet, aquí, durant la dictadura, es va matar a molta gent i altres van haver de fugir i tb tenien veïns de tota la vida. El que tinc clar es que s'ha de mirar per tots els medis que no torni a passar mai més, cap a ningú.
Publica un comentari