Jueus de Castella i de la Corona d'Aragó, tracte diferent?

Se que el que escriuré a continuació no agradarà massa a determinades persones. Hi ha la falsa creença entre molts filo-jueus catalans d’una mena de mitificació de la situació dels jueus als territoris de l’Antiga Corona d’Aragó. Sostenen que la seva situació va ser qualitativament millor que la que tenien els territoris de Castella. Fins hi tot he arribat a llegir barrabassades com que els jueus de Castella no tenien accés a la propietat de la terra, ni accés a la propietat i que els jueus de la Corona d’Aragó, sí. COM VEUREM AIXÒ ÉS RADICALMENT FALS.

La situació dels jueus a la Península Ibèrica durant l’època medieval no va ser diferent de la que tenien els jueus –amb matitzos i per èpoques- que la que van tenir a la resta d’Europa; això sí, amb els matitzos que es donen en un fenomen solament propi dels regnes cristians peninsulars anomenat “reconquesta”. Els jueus no tenien accés als gremis ni a la funció pública –aquesta última solament es dóna en càrrecs reials i de manera excepcional-. L’accés a la terra dels jueus durant l’edat mitjana a la Península Ibèrica solament es veu limitat per la mateixa vida dels jueus, que es trobem agrupats en nuclis familiars, sovint i generalment no inferiors a deu famílies; de manera que permetin l’accés a tots els serveis materials que requereix una comunitat : fonamentalment; forn, carnisseria i escola. Malgrat tot, el fet però; que s’agrupi els jueus en barris segregats és propi de tots els regnes cristians i musulmans de la península, a partir del segle XII-XIII aproximadament. Es tracta d'un fenomen forçat per mesures legals destinades a impedir la relació dels jueus amb “conversos” sovint forçats per conversions en massa i també pel rapte de fills de les cases jueves per a ser educats com a "cristians". Més enllà al Principal neix el fet de “marcar” els jueus amb vestits especials (capa rodona i caputxa negre per a sortir al carrer per damunt de les robes de diari i amb una peça rodona groga i vermella al pit) DE FET ELS NAZIS NO VAN INVENTAR MASSA COSA NOVA. Els progroms de 1391 són permeables als regnes cristians i s’estenen tant per Castella com pels Regne d’Aragó; és més, a Catalunya tenen especial virulència donat que acaben amb la vida jueva de la seva capital: Barcelona. MAI MÉS TORNARIA A HAVER-HI COMUNITAT JUEVA A BARCELONA. Els jueus no hi volien tornar per més que el rei Joan va incitar la tornada. Tenien veritable pànic i es van situar en poblacions mitjanes catalanes. La prèdica cristiana obligatòria a les sinagogues a la Península s’inicia a Catalunya amb el dominic Ramon de Penyafort, la Inquisició eclesial entra a la península per Catalunya amb Jaume I. A la imatge que encapçala aquest article hi podeu veure un “jueu” habillat com se’ls feia vestir el 1391. Correspon a un “retaule” que encara podeu veure penjat a l’Església de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès –al carrer Sant Pere- i que va ser fet per Lluís de Borrassà el 1392 i en el qual figura de manera central la presentació de “Maria” al Temple. La imatge reprodueix una sinagoga medieval amb el “Mishkan” al fons , i una secció per dones i una altra per homes adornada amb la flor de lis , com solien estar les sinagogues catalanes de l’època. Segurament l’autor va ver servir de model del temple una de les dues sinagogues de Vilafranca, de les auls una fou robada als jueus per la Corona durant les matances de 1391 i que va ser entregada als franciscans per al seu us. El retaule, del qual malhauradament no n’he trobat una imatge completa a internet conté el que avui considerariem una de les primeres expressions de “propaganda antisemita” explícita moderna. En la part central es veuen dues figures de jueu habillats amb el vestit discriminatori esmentat amb un gran nas i un d’ells girat d’esquena a la resta de personatges i l’altra trencant una vara com a signe de rebuig dels esponsals de “Maria” amb “Josep”. Esls jueus dolents són els que van “identificats amb la rodella i el vestit negre”. Aquest retaule encara està penjat a l’esmentada esglesia i mentre els “caps de moro” han desparegut de les esglesies… aquesta mala consideració dels jueus encara és present. Aquest retaule propagandístic contra els jueus devia ser molt “alliçonador” per a incitar l’odi a la població jueva que solament habitava des del 1391 al 1492 a 400 metres escassos de l’esmentada església. SENSE COMENTARIS.

L’edicte d’expulsió dels jueus el 1492 és signat per Isabel i Ferran com a monarques dels dos regnes i no té cap mena de distinció per a un i l’altre territori. Si algú de vosaltres té la paciència de llegir-lo ( es troba fácil a internet) veurà que parla de com es venen les propietats dels jueus. Com exemple us poso una “venda” a Hervàs de propietats urbanes i rurals molt típica dels moments de l’expulsió.

La Corona d’Aragó no va tractar ni millor ni pitjor a la població jueva que els altres regnes de la península –em refereixo a Castella- (Navarra és cas a part fins a l’anexió castellana, com també Portugal, que tenen una acció protectora diferent en els seus inicis dels jueus). És més, si mirem el cas de Mallorca els reis catalans permeten barbaritats durant segles contra la població jueva, conversions forçades i a partir d’aquí repressió contra la població "xueta".