La Santa Espina amb afecte per la Sra. Maria Vila - Luissete - , que la tenim trista avui.

100 anys d'aquesta sardana que es va popularitzar en l'obra de teatre del mateix nom d'Angel Guimerà i música d'Enric Morera. Prohibida, maltractada... hi ha una estrofa final que en moltes versions retallades, fins hi tot de llocs suposadament catalanistes no hi surt -encara no sé per que- i que és digne de qualsevol poblei d'enveja:


Fill meu, per Catalunya
vull veure't gran i fort;
fes cara als qui la ultratgin
i per ella viu i mor.


N'hi ha una altra que em té el cor robat i que és un cant d'amor a la dona en aquests temps de falses lleis d'igualtat:


Canta l'ocell, el riu, la planta;
canta la lluna i el sol.
Tot treballant la dona canta
i canta al peu del bressol.

i al final una oració senzilla i clara que val per a tots:



D'u va passar-hi en primavera
i tot cantava al seu pas,
canta la terra encara entera
i canta que cantaràs.


L'ordre, es clar, de la cançó és l' invers la que us he posat: L'autor va triar, com és natural, D'u, dona i home compromès. El que defineix és Catalunya , no és estrany que la prohibissin, els devia fer enveja oi, Maria "Luissete"?


No voldrien quelcom igual tots els pobles del Món?


Per molts anys, i ja en van 100!!!