Avui, 17 de Tamuz, comencen les Tres setmanes

Reproducció del Beit HaMikdash (Temple)

Moisès Trenca les Taules
En el Talmud (Taanit 28 b) s’enumeren cinc esdeveniments tràgics en la història jueva que van succeir el 17 de Tamuz, pels quals va ser instituït un dejuni en aquest dia.

El primer va passar el 1313 abans de l’era comuna, quaranta dies després del Lliurament de la Torà el 6 de Sivan. En baixar del Sinaí i veure com Israel adorava al Vedell, Moisès va destruir les Taules en les quals estaven escrits els Deu Manaments que havia baixat de la muntanya.


El Servei del Temple Interromput (423 abans de l’era comuna)
Els sacrificis de les ofrenes diàries (Korban tamid) en el Temple van ser interromputs tres setmanes abans de la destrucció del Primer Temple per part dels babilonis.




És Oberta una esquerda a les Muralles de Jerusalem (69 de l’era comuna)

Les altres tres tragèdies nacionals que es lamenten el 17 de Tamuz estan connectades amb la conquesta romana de Jerusalem i la destrucció del Segon Temple en l'any 69 *EC.


—Es va obrir una bretxa en les muralles de l'assetjada ciutat de Jerusalem.

—El general romà Apostomus va cremar la Torà i

—va col•locar un ídol en el Temple.


La lluita a Jerusalem va durar tres setmanes, fins al 9 de Av, quan el Temple va ser incendiat i destruït.

Per tot això el 17 de Tamuz és un dia de dejuni, dedicat a lamentar l'obertura de l'esquerda a les muralles de Jerusalem i els altres tràgics esdeveniments que van ocórrer en aquest dia i a penedir-se i rectificar les seves causes. Evitem tota menjar i beguda des de l'alba “(prop d'una hora abans de la sortida del sol, depenent de la localitat) fins al vespre. També El 17 de Tamuz assenyala el començament del període de les Tres Setmanes de dol que culminen el 9 de Av (Tisha beAv), que commemora la conquesta de Jerusalem, la destrucció del Temple i la dispersió del poble jueu per part dels romans. No es realitzen noces i altres esdeveniments alegres durant aquest període; com els qui porten dol, no ens tallem el cabell, i diverses activitats agradables estan limitades.

שבת שלום

I malgrat tota aquesta trista setmana, tornem a ser a Erev Shabat.

Shabat Shalom!!!!



SOM AQUÍ, GRÀCIES A D'U B''H !!!



AMIA , 1994-2008 / 18 de juliol, Buenos Aires. El nostre record, el nostre rebuig, la nostra condemana al terrorisme islamista. Iràn i Hezbolà culpables!!!

Dignitat!!!

Solament els qui no saben el que és un jueu poden pensar que és una derrota. Solament els qui pensen que un ésser humà mort és un troç de carn sense dignitat poden riure's d'Israel, com ho fa la premsa en general i en particular la premsa mesetària espanyola. Aquest és el relativisme moral que entronca Europa amb la barbàrie islàmica. Nosaltres no som com ells.

Ara bé, la persecució de tots i cada un dels criminals de Hezbolà segueix sent un objectiu legítim, Nasralah ha sortit després de dos anys amagat per felicitar els seus criminals alliberats, cal fer-li saber que no hi haurà propera vegada per a la seva sortida.



"...Aquest penós procés exemplifica el compromís moral d'Israel en assegurar el retorn de tots els seus soldats enviats en missions operatives. Mostra la fortalesa moral que emana de la tradició jueva, dels valors socials i de l'esperit de l'Exèrcit israelià..." Del comunicat del Govern davant la rebuda dels cossos dels nostres soldats

Israel mata un tractorista

Recordeu la noticia del terrorista que es va enfilar a una excavadora i que va assasinar a tres persones i ferir moltes més fins que va poder ser abatut? Us poso l'enllaç. Doncs bé, la BBC -que deuen ser molt seriosos oi?- sembla que tenen una altra visió. No és cap broma el que veieu. La captura és real. Així es van atrevir a donar la noticia:

Criminals islamistes

Ehud Goldwasser i Eldad Regev són morts Z''L .Eels dos soldats segrestats el 2006 han estat assassinats però ara seran enterrats a la nostra Terra.


La comèdia de l’intercanvi de “presoners” amb la banda criminal islàmica Hezbolà és en dança. No agrada, però malgrat tot estimem més la nostra gent que no els “terroristots” amb qui es canviaran.

Aquesta és la gent que els governs d'Europa protegeixen i el què fan? Quins fills de mala mare!. Els qui es van posar les mans al cap per "la Guerra del Líban" ara ballaran amb els terroristes silamistes per l'alliberament dels seus terroristes? Quins fills de mala mare! Quins fills de mala mare! Els qui defensen la pau veuran ara amb bons ulls que terroristes islamistes siguin rebuts com herois per criminals a sou de l'Iran que desestabilitzen la pau al territori? Quins fills de mala mare! Quins fills de mala mare! Quins fills de mala mare! Ah, que no s'enganyi ningú, es poden indultar els criminals; però cal seguir perseguint tles terrirstes on sigui i com sigui mentre segueixin atemptant contr els jueus i israel, cal que ho diguem més clar? Que no s'esgarrifi Europa.

Shuadit, la llengua dels jueus d'Oc

Al fòrum http://cat-israel.frbb.net/cultura-israeliana-f6/canco-en-judeo-provencal-t641.htm pregunten per aquesta cançó i la seva llengua. La llengua en la que està escrita és shuadit (judeo-provençal); una de les moltes llengües que parlaven els jueus i que també es va parlar a Catalunya per proximitat i per “ritus” durant l’edat mitjana. Com podeu pensar va estar emparentada amb el “judeo-català” i molt provablement no tingués massa diferències. Actualment i de manera malaurada, ja no és parlada. El shuadit s’escrivia en caràcters hebreus –com totes les llengües dels jueus -, per la qual cosa el que us poso és una transcripció. La poso tal i com la recullen els amics del fòrum –o com l’han trobada- (que és en grafia llatina i fonètica francesa) . Per la qual cosa la “h” de la cançó cal llegir-la com una “j” castellana. La “ch” com si fos “sh” . La “j” com la “j” catalana .

En quant a la cançó, és una cançó molt popular de la nit de Pesakh i de la qual se’n conèixen moltíssimes variants. El seu títol és “Khad Gadià” i tot i que és la principal cançó on els nens jueus s’ho passen d’allò més bé al “seder” (ordre del sopar de Pesakh) és una cançó folklòrica afegida al ritual d’aquesta nit. Khad Gadià vol dir literalment “Un cabrit” . Ahhh! m’oblidava del més important, "Khad Gadià" no és hebreu, si no que és arameu, ja que abans de les adaptacions a les llengües dels jueus establerts a Europa i que fos una popular cançó infantil, es cantava –i es canta- en arameu (no en hebreu), excepte la frase “HaKadosh BaruKh hu” que és hebreu i que es conserva també en hebreu en la versió Shuadit, però no en “espanyolico” i que es pot traduir per “El Sant Beneit Sigui” (referint-se a D’u).

La cançó es refereix, en llenguatge pensat pels nens, al poder de D’u per a fer fonadissos tots els mals i fer prevaler la justícia.

Us poso la versió en shuadit, l’original en arameu i una en espanyolico.


"Un cabrit, un cabrit
Que aviá achatat mon paire
Un escut, dos escuts
Had gadia, had gadia

Es vengut lo cat, a manjat lo cabrit
Que aviá achatat mon paire
Un escut, dos escuts
Had gadia, had gadia

Es vengut lo chien, a mordut lo cat
Que aviá manjat lo cabrit
Que aviá achatat mon paire
Un escut, dos escuts
Had gadia, had gadia

Es vengut lo baston, a batut lo chien
Que aviá mordut lo cat
Que aviá manjat lo cabrit
Que aviá achatat mon paire
Un escut, dos escuts
Had gadia, had gadia

Es vengut lo fuòc, a brulat lo baston
Que aviá batut lo chien
Que aviá mordut lo cat
Que aviá manjat lo cabrit
Que aviá achatat mon paire
Un escut, dos escuts
Had gadia, had gadia

Es vengut l'aiga, a amossat lo fuòc
Que aviá brulat lo baston
Que aviá batut lo chien
Que aviá mordut lo cat
Que aviá manjat lo cabrit
Que aviá achatat mon paire
Un escut, dos escuts
Had gadia, had gadia

Es vengut lo biòu, a begut l'aiga
Que aviá amossat lo fuòc
Que aviá brulat lo baston
Que aviá batut lo chien
Que aviá mordut lo cat
Que aviá manjat lo cabrit
Que aviá achatat mon paire
Un escut, dos escuts
Had gadia, had gadia

Es vengut lo sohet, a sahata lo biòu
Que aviá begut l'aiga
Que aviá amossat lo fuòc
Que aviá brulat lo baston
Que aviá batut lo chien
Que aviá mordut lo cat
Que aviá manjat lo cabrit
Que aviá achatat mon paire
Un escut, dos escuts
Had gadia, had gadia

Es vengut l'angel de la mòrt, a sahata lo sohet
Que aviá sahata lo biòu
Que aviá begut l'aiga
Que aviá amossat lo fuòc
Que aviá brulat lo baston
Que aviá batut lo chien
Que aviá mordut lo cat
Que aviá manjat lo cabrit
Que aviá achatat mon paire
Un escut, dos escuts
Had gadia, had gadia

Es vengut Ha-Kadosh, Barukh Hu
Que a sahata l'angel de la mòrt
Que aviá sahata lo sohet
Que aviá sahata lo biòu
Que aviá begut l'aiga
Que aviá amossat lo fuòc
Que aviá brulat lo baston
Que aviá batut lo chien
Que aviá mordut lo cat
Que aviá manjat lo cabrit
Que aviá achatat mon paire
Un escut, dos escuts
Had gadia, had gadia"

La lletra transcrita de l’arameu és :


Khad gadia, khad gadia, dezabin aba bitrei zuzei, khad gadia, khad gadia. Veata shunra veakhla legadia, dezabin aba bitrei zuzei,khad gadia, khad gadia. Veata khalba venashakh leshunra, deakhla legadia, dezabin aba bitrei zuzei, khad gadia, khad gadia. Veata khutra vehika le khalba, denashakh leshunra, deakhla legadia, dezabin aba bitrei zuzei, khad gadia, khad gadia. Veata nura vesaraf lekhutra, dehika lekhalba, denashakh leshunra,deakhla legadia, dezabin aba bitrei zuzei, khad gadia, khad gadia. Veata maya, vekhaba lenura, desaraf lekhutra, dehika lekhalba, denashakh leshunra deakhla legadia, dezabin aba bitrei zuzei, khad gadia, khad gadia. Veata torah veshata lemaya, dekhaba lenura ,desaraf lekhutra dehika lekhalba, denashakh leshunra, deakhla legadia dezabin aba bitrei zuzei, khad gadia, khad gadia. Veata shokhet, veshakhat letora deshata lemaya , dekhaba lenura, desaraf lekhutra dehika lekhalba, denashakh leshunra deakhla legadia dezabin aba bitrei zuzei, khad gadia, khad gadia. Veata malakh hamavet veshakhat leshokhet, deshakhat letora deshata lemaya, dekhaba lenura,desaraf lekhutra, dehika lekhalba, denashakh leshunra, deakhla legadia, dezabin aba bitrei zuzei, khad gadia, khad gadia. Veata "Hakadosh Barukh Hu", veshakhat lemalakh hamavet, deshakhat lashokhet, deshakhat letora, deshata lemaya , dekhaba lenura ,desaraf lekhutra, dehika lekhalba, denashakh leshunra, deakhla legadia, dezabin aba bitrei zuzei, khad gadia, khad gadia.

En llengua espanyolico (una de les moltes versions):

¡Un cabrito, un cabrito,
Que compró mi padre por dos zuzim!
Pero vino el gato
Que comió el cabrito
Que compró mi padre por dos zuzim.
¡Un cabrito, un cabrito!
Y vino un perro
Que mordió al gato
Que comió el cabrito
Que compró mi padre por dos zuzim.
¡Un cabrito, un cabrito!
Llegó el palo
Que pegó al perro
Que mordió al gato
Que comió el cabrito
Que compró mi padre por dos zuzim.
¡Un cabrito, un cabrito!
Vino el fuego
Que quemó el palo
Que pegó al perro
Que mordió al gato
Que comió el cabrito
Que compró mi padre por dos zuzim.
¡Un cabrito, un cabrito!
Llegó el agua
Que apagó al fuego
Que quemó el palo
Que pegó al perro
Que mordió al gato
Que comió el cabrito
Que compró mi padre por dos zuzim.
¡Un cabrito, un cabrito!
Vino un buey
Que bebió el agua
Que apagó al fuego
Que quemó el palo
Que pegó al perro
Que mordió al gato
Que comió el cabrito
Que compró mi padre por dos zuzim.
¡Un cabrito, un cabrito!
Vino un Shojet
Y mató al buey
Que bebió el agua
Que apagó al fuego
Que quemó el palo
Que pegó al perro
Que mordió al gato
Que comió el cabrito
Que compró mi padre por dos zuzim.
¡Un cabrito, un cabrito!
Vino el ángel de la muerte
Y mató al Shojet
Que mató al buey
Que bebió el agua
Que apagó al fuego
Que quemó el palo
Que pegó al perro
Que mordió al gato
Que comió el cabrito
Que compró mi padre por dos zuzim.
¡Un cabrito, un cabrito!
Pero vino Dios, bendito sea,
Y destruyó al ángel de la muerte
Que mató al Shojet
Que mató al buey
Que bebió el agua
Que apagó al fuego
Que quemó el palo
Que pegó al perro
Que mordió al gato
Que comió el cabrito
Que compró mi padre por dos zuzim.
¡Un cabrito, un cabrito!

Espero que us hagi servit

Intertoto

Sí, ja sé que hauria de parlar d’ahir a París amb el primer ministre Olmert i Abàs, però què espereu de tot plegat? Fa força caguera –amb perdó- Què voleu que us parli d’Arad i la banda criminal islàmica Hezbolà… Tot plegat més caguera… i del Congrés de CDC i l’enèsima oportunitat perduda per a que Catalunya tingui un partit liberal i no una mena de “magdalena” rància de social-cristians repatanis, conservadors ex-franquistes i demòcrata-cristians, on aquests darrers hi fan de “panses” i on la bona farina i llevat dels "liberals" és un residu insignificant que pràcticament s'han fet fonadissos . O de Laporta i el seu galdós paper de “xiclet” arrapat a l’estora del poder en una crisi barcelonista sense precedents i de la qual els polítics fugen esperitats davant la pudor de cadàver del "president" barcelonista… Parlaré, doncs de futbol de debò.


Dissabte que ve a les vuit de la tarda en el Kiriat Eliezer de Haifa el Benei Shaknin s’enfrontarà als gallecs del Deportivo de la Corunya. Tots dos equips els agrada el joc ofensiu i de toc. El Benei Sakhnin haurà de jugar a cinquanta quilòmetres de casa, perquè el seu camp (en una població de solament 24.000 habitants) no reuneix els mínims de seguretat exigits per la UEFA.

El Benei Shaknin és l’únic club àrab de la màxima lliga israeliana i en el seu vestuari conviuen futbolistes musulmans i jueus. Futbolísticament, és el que es defineix com un equip ascensor, va jugar per primera vegada a “primera” l'any. La fita del seu palmarès ha estat fins avui guanyar la Copa d'Israel només un any després del seu ascens, i que li va permetre ser el primer equip àrab que va participar a la UEFA. De segur que serà un bon partit i que centrarà els comentaris futbolístics israelians de la setmana!!!

Shabat Shalom

Puuuf, i el que ens costava a alguns en Erev Shabat (divendres a la tarda)passar per l'aigua i el sabó? A mi m'havien hagut fins hi tot de perseguir els de casa per a "passar per la banyera"

Dèficit fiscal

Abraham Cohen ha llegit aquest matí a e-noticies les dades sobre el dèficit fiscal. Abraham Cohen és el pare de la família Cohen-Levi. Viuen a Catalunya i això els afecta, i tant que els afecta!!!. Ha fet un copy-paste de l’e-noticies:


"El grup d'experts encarregat pel Govern català d'actualitzar el dèficit fiscal català respecte a la resta de l'Estat ha calculat que el 2005 aquest dèficit va ser de 16.735 milions d'euros (9,8% del PIB català), si s'utilitza per fer el càlcul el mètode del flux monetari, i de 12.629 milions (7,4% del PIB), si s'utilitza el mètode del flux del benefici. En el període 2002-2005, segons el mètode del flux monetari, el dèficit mitjà va ser de 13.832 milions (9% del PIB), i segons el mètode del flux de benefici, de 10.206 milions d'euros de mitjana (6,6% del PIB).

El mètode del flux monetari té en compte l'impacte econòmic del sector públic sobre un determinat territori, i el mètode del flux del benefici mesura la incidència de l'actuació del sector públic sobre el benestar dels ciutadans. Segons aquest últim mètode, Catalunya va tenir un saldo fiscal negatiu del 7,4% el 2005, l'any més recent inclòs a l'informe, el que implica 12.629 milions d'euros en aquest exercici.

L'informe encarregat pel Govern català ha estat elaborat per tretze experts i calculat amb les dades de la Intervenció General de l'Estat. És una actualització del presentat el febrer de 2005, que va calcular el dèficit fiscal català entre 1986 i 2001."

Abraham Cohen ha tret la calculadora i ha fet els comptes del que suposa de despesa per a la seva família: la de la seva dona Sara Levi de Cohen, els seus fills Isaac i Lea i l’àvia Levi que viu amb ells. En concret, euro amunt o euro avall, repartit com a família mitjana és com si paguessin 1000 euros al mes més pel fet de viure a Catalunya. D’U NI DÓ!!!! Bezrat Hashem, ha dit de seguida, és un robatori!!!. A l’hora del cafè del matí ho ha parlat amb el seu amic Rovira. La família dels Rovira-Romagosa, si fa o no fa , també són com els Cohen-Levi, amb la diferència que el Josep Rovira i la Marta Romagosa tenen dos nois: el Joan i el Jordi i que amb ells viu l’avi Rovira. El Josep Rovira és queixa a l’Abraham de que a més, com a catalans encara s’haN de sentir a dir que són garrepes i que no són solidaris. L’Abraham encara hi ha fet mitja “conya” dient que ells són jueus i catalans, i que això a quina categoria de “garrepa” els posa? Ekhem!!! . Dels diners han passat a la llengua i a la ignomínia que suposa el “manifiesto” aquest que ha signat la Caballé i uns suposats intel•lectuals espanyols dient que el castellà és persegguit. Quins collons!!! exclama el Romagosa, mentre assenteix l’Abraham que sap que la llengua del país és imprescindible i que en bona part el fet d’aquest lladrocini monetari és la diferència amb els espanyols que aquest no accepten de cap manera.

Tornant al tema del dèficit, l’Abraham diu que aquesta situació de tenir 1000 euros mes disponibles serviria per baixar els impostos. El Romagosa parla de donar un impuls a l’educació, que està molt malament, de donar diners a les famílies per a escollir els col•legis que volen per als seus fills. No és cap somni no això que parlen: diu en Romagosa que això és el que tenen al País Basc, el “concert econòmic”. En Cohen matitza que potser amb un sistema de Landers alemanys, per començar, ja aniria bé; i que la solidaritat a Alemanya se situaria ens un 400 euros dels 1000 que els roben ara; i que 600 euros al mes per família es quedarien de més a Catalunya. Mentre el Cohen i el Romagosa s’acaben el cafè que es refreda estan d’acord en que viure a Catalunya és doblement car i encara s’han de sentir a dir tot un sseguit de bestieses: Garrepes, insolidaris, mal ciutadans i que imposen la llengua. Ahhh! El Cohen riu, donat que ha llegit al diari que la TV de Madrid es queixa de que a Catalunya del “zumo” en diuen suc” i que volen els senyals de transit en castellà, ja que els "espanyols" no poden viure a Catalunya a les vacances. En Cohen diu que ell sempre havia pensat que els senyals de trànsit a Catalunya els havien posat en hebreu... Quuuuueèeeeè diu en Romagosa!!! En Cohen li pica l’ullet i el fa caure en el compte que els senyals són “universals” per a tots els idiomes iguals i que els de Tv Madrid fan demagògia; que potser els convindria anar més pel món enlloc de "remullar-se el cul a la Cibeles". En Romagosa llença el vaset del cafè al pot de reciclatge –que cal ser cívic-; tornen a la feina i en Cohen pensa que avui , del que treballi, 33 euros li seran novament robats per “Madrid”. B"H, i amb tot que els dirigents “socialistes i d’esquerres” -fins hi tot els independentistes atorguen amb la seva presència al govern de segona divisió que hi ha a Catalunya- d’això en diuen solidaritat. Meshuguenes, que diria la seva sogra -l'àvia Levi-, que és askenazí i no ho pot tenir tot bo!!!. Mig somriure i cap a la feina.

De justa memòria

El Lubavitxer Rebe, Rabí Menakhem Mendel Schneersohn, de justa memòria, va morir la matinada del 3 de Tamuz de l'any 5754 ( el passat diumenge va fer 14 anys )